Històries de Pequín
David Kidd
Traducció de Francesc
Parcerisas
223 pàg.
18 €
L’any 1946 David Kidd
arriba a la Xina procedent dels Estats Units. Té una beca a la
universitat. Just abans de l’arribada del règim comunista, s’ha
casat amb Aimee, una jove que pertany a una antiga nissaga familiar,
els Yu, on es donen tots els trets de la tradició xinesa més
ancestral. La jove parella ocupa un espai a la gran casa familiar que
acull els fills casats amb les seves famílies. En aquesta residència
també hi viuen la tia Qui, vídua d’un germà del pare de l’Aimee,
que ocupa unes estances acompanyada de la tieta Hu, i una gran
quantitat de criats que han servit la família generació rere
generació.
En aquesta novel·la ens
presenten, de forma magistral, la vida quotidiana de la ciutat de
Pequín abans de la revolució i ho fan a través del retrat d'una
família que ostenta el poder des de temps immemorials.
A l’octubre de 1949 -la
vigília de la proclamació del Règim comunista- David Kidd i la
seva dona passen l’estona amb la tia Qui, la qual fa una
interpretació de la realitat a partir dels seus coneixements de
geomància i fengshui.
Els fets es precipiten,
la vida es capgira, l’encenser que havia estat actiu durant
cinc-cents anys deixa de cremar perquè l’apaga la filla del
cuiner. La jove comunista “traeix” els senyors, assistim al final
d’una civilització. Els nobles i els seus béns són utilitzats
pels nous governants; els Yu sobreviuen com poden a les vexacions. La
Germana Gran, que ha estat educada seguint protocols ancestrals i a
qui tots suposaven feble i espantadissa, és obligada a participar en
el projecte “d’eradicar la prostitució” i se’n surt perquè
sap seguir les directius dels seus superiors. Ella, com els seus
germans, s’adapta a les noves consignes. Després de trenta anys,
quan David Kidd els visita, troba els supervivents malalts i
decadents però mantenint
“...el mateix
aspecte orgullós i fins i tot un xic arrauxat amb què jo els
recordava de tants i tants anys enrere” (pàg. 223).
La tia Qui i l’enigmàtica
tieta Hu troben la pau en l’austeritat d’un petit monestir on són
acollides fins al final dels seus dies, feliçment alienes als canvis
que els envolten.
Aquesta
és una història de supervivència davant un canvi dràstic: Els
nobles passen de ser esclaus de la tradició -que han de perpetuar
com a finalitat de la seva existència- a no tenir res i haver de
servir uns “nous amos”, a ser víctimes d’excessos amb la
mateixa naturalitat que ells han tractat en altre temps els seus
servidors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario