"La col·lecció invisible" de Stefan Zweig

La col·lecció invisible

Stefan Zweig

Traducció Alex Weiss

76 pàg. 

7 €

Tenim a les mans quelcom preciós, un llibre petit i ben editat que inclou reproduccions de gravats. Minúscul, ens duu a una mena d’intimitat, una lectura lenta, gaudint de cada mot i agraint poder accedir a certes imatges de les quals ens parlen.

Un text conegut, que com altres contes fonamentals a la Literatura Universal, ens ha acompanyat des de la seva primera lectura, un dels predilectes.

Som a Alemanya, en un moment d’inflació severa, el valor de tot perd sentit, alguns enceten un període d’opulència i s’ han d’envoltar de tot allò que demostra al món que son rics, s’ han de vestir, parlar, caminar i fer evident el seu nou estatus en cada moment de la seva vida, un canvi que els obliga a mostrar una dosi important de sensibilitat davant l’art, s’ ha de fer ostentació d’adquisicions.

Com es tristament natural, mentre uns es fan rics, d’altres coneixen la més absoluta pobresa, aquesta situació els porta a haver de desfer-se d’allò que més han estimat per satisfer les necessitats bàsiques. Coneixem a un col.leccionista de gravats, un ancià que ha dedicat la vida a la seva a la passió, els seus han viscut amb tota austeritat per cal que ell, durant dècades, pogués fer adquisicions, eren moments en les quals obres molt importants les podia comprar un home culte i apassionat, sense ser necessàriament ric, a casa del nostre col.leccionista es troben unes carpetes que han contingut obres dignes de la més prestigiosa pinacoteca, aquest home te la tranquil·litat que deixarà a la dona i a les filles en la millor situació econòmica, viu absent de la realitat que l’envolta. Mai podrà sospitar...mai permetran que dubti, tots els dies el seu tacte de cec viu la comunicació íntima amb els seus tresors i reviu les anècdotes que envolten cada gravat.

Som davant de dues postures vitals: la passió per la bellesa, convertida en el motiu d’una vida plena; a l’altre extrem l’embrutiment absolut, viure només donant valor a les aparences, fugint sempre d’un mateix.

Una recomanació sense reserves.