"Llàgrimes de sal" de Pietro Bartolo i Lidia Tilotta

Llàgrimes de sal

Pietro Bartolo i Lidia Tilotta

Traducció Maria Llopis

184 pàg. 

16.90 €

Lampedusa l’illa que, tot i ser molt aprop d’Àfrica, pertany a Itàlia. Als anys 50 i 60 del segle passat la supervivència era molt difícil, el pare del Metge de Lampedusa, tot i haver aconseguit una barca pròpia, va tenir una vida plena de dificultats: un fill malalt internat en una institució a on tot eren mancances, la formació després de l´escola primària era impensable per a les filles... Pietro, al qual poden donar estudis, ha de fer-ho en unes condicions que costen d’imaginar actualment, com que el noi es brillant, va ser capaç de llevar temps del curs escolar per ajudar al pare com a mariner. Rita, la dona de Pietro Bartolo, va néixer a un poble de Sicilia, també pertany a una família que va haver de lluitar per sobreviure, potser els orígens no podien ser d’altres: el Metge de Lampedusa, va passar privacions, l’austeritat va ser una constant a la seva formació aquestes vivéncies van poder contribuir a l´actitud de compromís sincer i profund cap a les persones que la vida possa al seu camí, un camí que ha triat i que per rés podria deixar.

Quan llegim se´ns trenca el dolor davant les situacions que s´hi descriuen, per un moment, trobem a faltar la denúncia serena i profunda al poder responsable d’aquest drama que fa dècades que pateix una part del món i que el cinisme dels organismes internacionals tolera, aquesta crítica també hi és:

“...Homes àvids, despietats, que només creuen en els diners i en el poder. I no estic parlant de qui organitza el tràfic d'éssers humans. Parlo de qui el permet, de qui vol mantenir la resta del món en la pobresa, de qui alimenta els conflictes, els sosté i els finança…” pàg. 137

Tràfic d’òrgans, tràfic d’infants utilitzats “com a màquines que forneixan precioses peses de recanvi” pàg. 138


Pietro Bartolo no es limita a la seva funció de metge, té habilitats per denunciar “la pitjor crisi humanitària a Europa des de la Segona Guerra Mundial”.

Hem d’acceptar que l´Humanitat no pot sobreviure sense tolerar les desigualtats que representen els moviments migratoris forçats?, perquè tanta por al poder sense escrúpols? perquè tot hi disposant de la informació s’ ha de patir tanta impotència?, perqué la complicitat?

Una lectura necessària; a Lampedusa es dona una realitat que ens reconcilia amb les Persones, una realitat que ens hauria de fer més valents, més radicals davant els poders que generen les desigualtats.