"Perdón" de Ida Hegazi Hoyer

Perdón

Ida Hegazi Hoyer

Traducció de Cristina Gómez - Baggethun

Nórdica Libros

242 pàg. 

19,50€

Des del primer moment ens acompanya un neguit: Igual que la nostra protagonista, volem donar una oportunitat al jove “brillant” que acabem de conèixer. Voldríem aturar el món en els primers moments de la convivencia, quan tot són complicitats i rialles, però no pot ser perquè som al costat d’un psicòpata i la seva víctima. L’angoixa queda amb nosaltres i no ens abandonarà.

Ella accepta un dolor físic que s’eternitza en el temps, una ferida que triga molt a tancar i que ell li ha provocat. Ell és “brillant”, el creiem filòsof, les seves cites enlluernen, detall que deu ser una constant als historials clínics. Ella el segueix, l’estima i no fa cas dels senyals. Comença mentir en el seu entorn laboral i amb les poques relacions que manté defora de les quatre parets compartides.

Comencen els dubtes: Ell té un nom per a ella i un altre a casa dels seus pares. El personatge de la mare també és doble, el real i el que ha elaborat el fill. Existeix un secret, un gran dolor amagat que ho explica tot. Ella no pot fugir per sobreviure i tria el dolor. Per als lectors és un personatge inquietant, no en sabem res, no coneixem qui hi ha darrere de la noia dolça i eficient a la seva feina, envoltada d’infants, cordial i sociable… Pateix una agressió per part d’un nin molt petit i l’infant experimenta una transformació que alarma les col·legues de l’escoleta i els pares dels altres infants… Ella ha estat la mestra triada pel nin per agredir-la.

El nostre personatge va perdent forces. L’home que “raona” i “convenç” el seu limitat auditori es va esvaint, ella ho sap i no pot fugir. La ferida del dit s’ha tancat, el fil que ell va convertir en anell és dins, forma part d’ella i la va minvant. Els dos es constitueixen com a unitat en el pitjor sentit del terme.

Ell és eficient quan tria el seu final. Al principi, quan l’acabem de conèixer, ja ens diu que no entén els que s’equivoquen. Ara ens preocupa ella, la jove de 21 anys que va acceptar ser mutilada, que va dissimular, que va fer tan bé el seu paper.

La tragèdia forma part de la vida. Cal admetre que som impotents davant el destí: Quan el dolor pren protagonisme és difícil d’entendre; ens agradaria que es donés només als clàssics dels texts dramàtics. Paradoxalment, per això són clàssics.

Una recomanació sense reserves; una autora jove i brillant que ens ha colpit i emocionat, una història que ens acompanyarà en el temps.