"Babilonia" de Yasmina Reza

Babilonia

Yasmina Reza

Traducció de Oriol Sánchez Vaqué

206 pàg. 

16,90 €

En aquesta novela tot sembla romandre sota control: persones sociables i educades que saben conviure i relacionar-se. Assistim a una festa l’amfitriona de la qual passa per un moment crític; la mort de la mare, l’absència del fill que s’ha emancipat, el repàs de la vida que porta a la malenconia… 

Per tot plegat, troba que li serà bo reunir un grup d’amics per sopar junts. Decideix incloure com a convidats els veïns del pis de dalt, ja que poc abans ells han estat convidats al club de jazz on Lydie, la veïna, canta. Aquesta primera sortida a la jam session resulta molt agradable, per tant, es pot considerar que ja han establert una relació més estreta i que la convidada és correcta. 

Beuen, tots diuen la seva… En un moment de certa tensió, Jean-Lino s’excedeix tot ridiculitzant la seva dona, lluitadora pels drets dels animals. En aquest moment tenen protagonisme el pollastres; la befa ultrapassa tots els límits, es fan paròdies que primer fan riure i que aviat deixen de tenir quòrum. Ell, però, no se’n tem i continua, no repara en el posat de la dona ridiculitzada. Tots han begut, aquestes situacions són freqüents en societat, és un moment incòmode. 

Jean-Lino i la seva dona s’acomiaden de la resta de convidats. Pugen les escales que els separen de casa seva. Quan hi entren esclata la crisi: ella no pot entendre què l’ha fet protagonitzar aquell esclat de crueltat, no pot dominar la ràbia, cap paraula no la tranquil·litza… Ell té un gat que molesta molt inoportunament, ella dona un cop de peu a l’animaló i el marit perd els estreps. Comet un acte terrible, un acte que li canviarà la vida, mai més no farà el paper d’home assenyat, un paper que podem considerar “normal”.

Recorre als veïns dels quals s’ha acomiadat un moment abans i els desperta; beu una mica més i torna a dormir, ella li fa costat, “l’ajuda”. Ens esgarrifa pensar quins límits més subtils té el terme “normalitat”. La dona que aquell vespre ha rebut els convidats conviu amb prou tranquil·litat amb la demència, amb el veí víctima d’un brot de follia.

Aquesta és una història que ens regira, sobretot perquè no som davant persones amb historials clínics que els situen als marges. Ens envolta el que entenem per “normalitat”, una quotidianitat de la qual formem part: tots amaguem misteris i complexities.

Una reflexió en la qual no podem deixar de sentir-nos implicats, és el nostre present. Una vegada més, una recomanació sense reserves.