Una
cena en casa de los Timmins
William
M. Thackeray
Traducció
d’Ángeles de los Santos
62
Pàg.
11
€
A
la coberta de la novel·la l’editor ens diu: “La buena
literatura de cualquier época, ya lo sabemos, nos habla, sobre
todo, de nuestro presente”.
La
senyora Timmins, casada amb un jove lletrat, dóna per fet que, amb
la carrera professional del seu espòs, comença un moment de
prosperitat que es farà definitiu. Malauradament s’equivoca: el
plet queda resolt abans de donar profit als advocats i ella té la
seguretat que a la fi el seu estatus es correspondrà amb l’honorable
llinatge que la guarneix.
El
matrimoni organitza un sopar per a vint persones per fer pública la
seva prosperitat. Com l’experiència en matèries domèstiques de
la mare de la Sra. Timmins - la gens estimada sogra del Sr. Fitzroy
Timmins- no és suficient, recorren als consells de l’establiment
més prestigiós de la ciutat: Fubsby’s, l’enlluernadora botiga
on s’ofereixen els productes més exclusius i delicadament
elaborats que ens podem imaginar:…”Miren las fresas con sus
hojas. Son todas casi tan grandes como un bolsito de señora y parece
que las han criado una a una en una guardería” (pàg. 39).
Las
treballadores de Fubsby’s són noies particularment boniques, tot
fa enlluernar! El jove advocat es troba immers en una felicitat tan
acollidora que no és capaç de tornar a la realitat per fer saber a
la seva dona que s’ha acabat el període d’eufòria econòmica i
que els deutes els acompanyaran de manera indefinida en el temps.
Arriba
el dia del sopar; menjar, estris i servei estan a l’alçada, però
l’esdeveniment no funciona, els Timmins viuen el fracàs aquell
mateix vespre… La decepció els aclapara, la situació és
tristement difícil, el futur molt negre… Quin preu més alt han de
pagar per un vespre de plenitud!
Ens
divertim, Thackeray ens fa somriure i riure obertament.
Les
paraules de la coberta es confirmen, també ho fan els paral·lelismes
amb el nostre present, el grotesc que pot resultar l’ésser humà
quan s’ entesta a fer saber als altres el seu grau de sofisticació
i poder adquisitiu.
Gaudim, compadim els personatges fràgils i
espantadissos i, com en una faula, arribem a conclusions molt
alliçonadores que compartirem moltes vegades amb un irreprimible
somriure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario