La
setena funció del llenguatge
Laurent
Binet
Traducció
de Josep Alemany
476
pàg.
21
€
Laurent
Binet fa un peculiar ús de l’hemeroteca i de les biografies dels
semiòlegs i filòsofs que tan bé coneix. Aquest és un text
irreverent, erudit, divertit i molt documentat. Quan obrim el llibre
ens espantem perquè no sabem si n’estem a l’alçada
intel·lectual, però aviat ens relaxem i desmitifiquem.
Tenim
tots els elements de la novel·la policíaca. Protagonitza el relat
un comissari pel que immediatament sentim una gran simpatia, tot i
que ens separen grans diferències. Aquest comissari ha de tenir un
ajudant que l’introduexi al món dels Mestres, un jove professor
que també ens sedueix tot just el coneixem.
L’assumpte
que els ocupa pren dimensions internacionals. Han de viatjar als
EEUU, han de moure’s per Itàlia, sempre envoltats pels grups més
selectes de la intel·lectualitat francesa dels anys 70 i 80, grans
semiòlegs i filòsofs als quals no gosaríem acostar-nos si no ens
hi portés Binet.
Els
fets reals són els següents: Al febrer de 1980, Roland Barthes
pateix un accident de trànsit al qual no sobreviu. Barthes ve de
dinar amb François Mitterrand. A partir d’aquest moment comencem a
entrar en una “intimitat” de la gran elit presentada amb dosis
d’humor, erudició i sobretot irreverència. El professor que
“tradueix” els termes cultes i que ens fa viure la semiologia
gairebé com una actitud és del tot necessari per posar en situació
el comissari i també el lector no especialista que es podria sentir
aclaparat.
En
els desplaçaments ens presenten Noam Chomsky i Umberto Eco. Vivim
atemptats terroristes i quedem del tot impressionats quan ens donen a
conèixer una societat secreta, Logos Club, en què els
membres fan combats orals de gran nivell i que ha comptat amb els més
importants intel·ectuals. El repte porta implícit el càstig físic;
aquesta societat ha deixat mutilats grans il·lustres. L’autor
barreja realitat històrica i narració brillant.
En
el gènere negre tot és permès i moltes vegades serveix per
denunciar allò que no es pot documentar com a fet històric o
social. Es pot dir allò políticament incorrecte i Laurent Binet
aprofita per donar a conèixer amb humor i erudició els grans
personatges de la intel·lectualitat del seu país, homes i dones a
qui els no iniciats mai no hauríem gosat aproximar-nos. Per tant,
aquesta una recomanació sense dubtes, ens porta a un bon moment,
tindrem a prop el comissari que ja hem fet nostre i el seu ajudant, a
qui devem lliçons que agraïm.
No hay comentarios:
Publicar un comentario