"De noche bajo el puente de piedra" de Leo Perutz

De noche bajo el puente de piedra

Leo Perutz

Traducció de Cristina Garcia Ohlrich

283 pàgines

18,95 €

De noche bajo el puente de piedra és presentada en catorze capítols. Poc a poc ens n’adonem que formen una novel·la històrica. Així mateix comptem amb l’ajut d’un epíleg de l’autor.

L. Perutz fou un home cultíssim, un estudiós erudit interessat per les matemàtiques, la filosofia i la història. Ens situa a Praga durant el regnat de Rodolf II (s. XVI-XVII), el monarca que va prioritzar els seus interessos i capricis per sobre de les necessitats dels seus súbdits. En el primer capítol (pàg. 29) es demanen què en fan dels diners que el poble dona en forma de tributs, taxes i peatges… Rodolf II viu envoltat d’astrònoms, místics i vidents i mai no deixa de gaudir de la contemplació d’obres d’art.

Són importants els personatges principals, no cal dir·ho, però el que dona grandesa a la novel·la és el conjunt: un autor que no es permet moments baixos; criatures com el pobre Berl Landfahrer, un home tan poc afortunat que si es dediqués a fabricar espelmes no es faria fosc (pàg. 39); Kepler, el matemàtic y alquimista que ens parla de grafologia; Brabancio, el genial pintor, germà d’un sastre amb habilitat per guanyar-se la vida, la qual cosa feia desconfiar l'artesà de les aptituds de l’artista i del seny de qui admirés la seva obra. Gaudim de la perfecció de les grans obres, la vida quotidiana a la ciutat de Praga fa cinc-cents anys.

Els que hem descobert Perutz amb aquesta novel·la sentim la necessitat de conèixer la resta de la seva obra. La perfecció amb la qual ens presenta la vida quotidiana l’entenem com la manera òptima, potser l’única, de parlar d’història: des de la passió pel coneixement que que va caracteritzar Perutz, un home que no va accedir a estudis reglats i per a qui la inquietud i la necessitat del coneixement foren una constant a la seva vida.

Leo Perutz és un autor imprescindible que ens acompanyarà si visitem la ciutat, la Praga que ell trepitja per darrera vegada, la que encara hi és. Per descomptat, una recomanació sense reserves.