Nit
fantàstica
Stefan Zweig
Traducció de Carmen Gala
L'estiu
esdevé un període dedicat a fer relectures; aquesta és, de
fet, l'única forma d’oferir un homenatge especial als autors que
tant reconeixem i valorem. És per aquest motiu que presentem avui,
una altra vegada, Nit fantàstica, una novel·la que ja
ens va captivar en una primera lectura.
Un
home ric opta per "una ociositat contemplativa”, per la
soledat en un moment en què correspon tenir companyia -una
cursa de cavalls-: A partir d'un riure encisador "crea" un
personatge femení. Quan finalment pot veure la dona que ha donat
lloc a la seva creació, se n’adona que no hi te rés a
veure, però igualment se sent seduït per ella.
Els esdeveniments es precipiten, el nostre gentleman s' apropia d'allò que troba i no ho retorna. Aquest fet el treu de l'ensopiment i entra en una espiral de plaer dut per un acte reprobable, atret per un nou instint:
..."com si en l'animalitat, en l'impuls natural i les coses vulgars descobrís una afinitat amb mi mateix." (Pàg 84).
Ens
mostra amb una naturalitat que ens conmou el món de la prostitució:
..."una moneda, que sempre és massa poc comparada amb
l'enormitat, que elles donen amb la seva eterna disponibilitat, amb
el regal de la seva presència humana." (Pàg 107).
La
transformació en una nit, el privilegi de comprendre l'home que
portava dins seu, això el durà a comprendre’ls tots, a entendre
l’essència de l’humà.
Hi ha llibres que sempre hi són, autors que ens permeten prescindir, per un moment, de tots els llibres que tenim a l'abast per dedicar-los un temps que sempre resultarà insuficient. Sempre ens n’acomiadem amb el compromís de tornar-hi.
Bona relectura!
No hay comentarios:
Publicar un comentario