"Cartes d'una pionera" de Elionore Pruitt Stewart

Cartes d'una pionera

Elionore Pruitt Stewart

Traducció de Marta Pera Cucurell

Elionore Pruitt Stewart (Arkansas 1876 - Wyoming 1926).

L'any 1909, una jove vídua amb una filla de dos anys deixa la seguretat de Denver -on fa de bugadera- i marxa cap a l'oest on s’ofereixen terres per colonitzar.

Elionore Pruitt és dona d'una empempta excepcional; s'adapta, el seu estat natural és de serena confiança.  Des de Wyoming escriu a la seva antiga mestressa. A les primeres cartes justifica la seva actitud deguda al fet de ser òrfena sense recursos:
"...vaig aprendre a fer moltes coses que les noies afortunadament més ben situades que jo ni tan sols saben que s' han de fer..." (Pàg. 21).

Amb Elionore vivim tempestes, aprenem el significat del terme amistat. La protagonista conrea la terra, té cura del bestiar, fa enagos a partir de sacs de farina, assisteix els parts. Ella i el seu segon marit, un escocès molt bon home -el Sr. Stewart -preparen el taüt per enterrar un fill, el dolor no s'oblida.. Però hi ha altres fills que reclamen l'atenció i moltes obligacions que la porten a submergir-se de nou en una quotidianeïtat que la duu a la plenitud.

La lectura és important, ens sorprèn trobar cites literàries, ens fa somriure la carta d'agraïment que la petita Jerrine escriu a la Sra. Coney perquè ha rebut un regal: "Black Beauty".

Elionore també s'ofereix per escriure a persones a qui les seves cartes puguin distreure...
En fi, hem conegut una dona valenta, generosa i amb una tendència irreprimible a la plenitud.