Els meus començaments
Panait Istrati
Traducció d’Anna Casassas
L’obra de Panait Istrati (Romania 1884-1935) està escrita en romanès i en francès.
Un noi molt espavilat és obligat a deixar el col·legi abans d'hora, necessàriament ha de treballar. El seu mestre ho lamenta molt i la seva mare ha de fer el cor fort. Fa d'aprenent a la taverna d'un grec: Tria aquest patró per aprendre la llengua del seu pare, el qual no va conèixer, però les condicions pactades són d'autèntica esclavitud.
El nen desxifra els diaris, que li semblen la millor de les "eines" a les quals pot accedir una persona. Es fa amic d'un vell marí i aquest home li posa a les mans un Diccionari Universal, aquest regal actua com el millor dels remeis, l'omple de salut i de bon humor.
“Aquelles expressions que immediatament se'm van il·luminar van posar en moviment la meva intel·ligència i van portat-me un consol al cervell i una alegria al cor”.
Sent la necessitat de conèixer món, més enllà del seu estimat Danubi. S'embarca -sense billet-, cap a Marsella, però per als rodamons els itineraris es fan complicats i tot és incert: ha de desembarcar a Nàpols, allà les passa molt magres, ens explica amb molt d'humor el que és viure dies i dies només d'enciam. Torna a embarcar, aquesta vegada el "final" del trajecte és Alexandria, haurà de passar molt de temps fins que trepigi França, el primer punt d'arribada triat.
Mentrestant, el temps és molt ben aprofitat; sap trobar el millor de les persones i dels indrets que l'acullen.
Tenim a les mans un autor molt important, un home coherent, una vegada més una lectura imprescindible.
"...Una autoritat instituïda té un poder sense límits als ulls dels febles, que s'hi sotmeten i la suporten. Això explica la inconcebible paciència dels pobles davant els crims dels tirans: no és cap pretès valor moral dels opressors el que els dóna la força de dominar el món, sinó la covardia dels oprimits".
No hay comentarios:
Publicar un comentario