Carpas para la Wehrmacht
Ota Pavel
Epíleg de Mariusz Szczygiel
Traducció de Kepa Uharte
L’any 1973 la Segona Guerra Mundial encara sumava víctimes. El trastorn psíquic d’Ota Pavel va tenir molt a veure amb la por que va sentir quan era un adolescent.
El seu profund desequilibri el va dur a viure els darrers anys de la seva vida en institucions per a malalts mentals. Allà els metges li van proposar que escrigués. Era, un periodista esportiu de talent reconegut, un autor brillant i popular.
El més insòlit és que no llegim el llibre d'un malalt, es tracta d'una obra plena d'humor i tendresa, un llibre genial, nou contes amb un protagonista que mai no deixa de sorprendre’ns: El pare d’Oto Pavel, un home a qui cap contrarietat fa defallir. El plusmarquista mundial que ven electrodomèstics és, sobretot, un pescador esportiu, un galan quan troba una dona per la qual es deixa seduir. És un bon home, un bon pare, un bon espòs, és un valent que viu la quotidianitat amb el compromís inconscient de generar plenitud tot xiulant, venent, pescant, estimant.
Aquesta Lliçó de Vida la rebem d'un home que va morir als quaranta-tres anys, després de passar nou a hospitals psiquiàtrics.
Com ens diuen a l’epíleg, aquest és un llibre que no podrem deixar de recomanar.
La més sincera felicitació i gratitud a l’Editorial Sajalin per aquest gran encert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario