La puerta de los ángeles
Penelope Fitzgerald
Fitzgerald és una autora que ocupa un lloc important en el catàleg de l’editorial Impedimenta; donem les gràcies als editors perquè tenim l’oportunitat de conèixer una manera de dir brillant i original.
Aquesta novel·la ens presenta dos mons fascinants i oposats. Per una banda, la rigidesa ancestral en què viuen els professors de Cambridge: un món fet de jerarquies que res no pot fer trontollar, un món en el qual els joves brillants hipotequen les seves vides per "viure" l’ideal de l’erudició, tot sacrificant els somnis personals, aquells que res tenen a veure amb el fet d’ aprofundir en el coneixement acadèmic des del lloc que la vida els ha oferit dins un sistema complex que els fa diminuts.
Aquesta mentalitat i manera de fer afecten a tot: a la pàgina 152 se’ns fa una relació de tots els estris considerats imprescindibles quan el marit fa tots els àpats a casa.
Per altra banda, trobem Daisy, que va créixer al sud de Londres, en un lloc on tot esdevenia al carrer, on la gent canviava de casa quan el deute del lloguer es feia impossible de pagar. Sola amb la seva mare, molt aviat òrfena però amb capacitat de somiar, d'improvisar, d'assolir una fita, Daisy viu en un món en què les dones ocupen un segon lloc. Persones com la Daisy són les que sobreviuen, les que prenen decisions: la nostra protagonista, la mare i les germanes del jove professor, l’esposa passiva que ens presenta tot allò que cal escurar diàriament (pàg. 152).
Un bon moment garantit, ens divertim i coneixem una realitat –descrita de forma magistral -no tan llunyana en el temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario