Amb la corda al coll de Joseph Conrad

Amb la corda al coll

Joseph Conrad

Traducció Marta Pera Cucurell

Aquesta obra (1902) és part de la trilogia formada per Joventut (1901) i El cor de les tenebres (1902).
Joseph Conrad va començar a navegar molt jove, va ser mariner arreu del món. Per això, quan ens descriu els vaixells, els paisatges i els ambients, ho fa amb la perfecció de qui ha viscut i estimat les experiències que la vida li ha fet anar acumulant.
Considerat mestre en la descripció de l´ànima humana, en aquest cas ho és dels personatges que la vida va posar al seu camí, els mariners i el seu entorn.
Ens presenta al capità Henry Whalley, un home que ha tingut una vida plena: ha estat un gran i reconegut capità i ha estimat una dona que, excepcionalment per a un mari, ha compartit amb ell la vida als vaixells. Whalley queda vidu jove, coneix la fatalitat de la fallida econòmica i, per tal de protegir el futur de la seva única filla -a qui estima per sobre de tot- pren decisions difícils i valentes. El seu darrer destí es manar un buc de cabotatge molt vell, propietat d´un armador arruïnat amb qui es molt difícil la convivència. I amb un segon de bord, Sterne, intrigant i malfiat.
Aquets personatges. Un home que condueix la seva vida i pren decisions i els que víctimes de les seves limitacions, viuen a la deriva, són el nucli da novel.la.
Com totes les grans obres, a Amb la corda al coll no hi han moments baixos- A la pàgina 117, d´aquesta edició, trobem la descripció de la cabina d´en Massy, el frustrat maquinista que ara és propietari del vaixell i a qui la vida porta a fer un paper per sobre de les seves possibilitats. Aquesta presentació d´un espai no ens deixa gens indiferents, ens neguiteja encara més que les accions que narren...
Un desenllaç impossible de deduir, que ens sobta i ens fa més gran encara al nostre heroi.
Jorge Luis Borges va dir-ne: “Una de les narracions més esplèndides de la literatura anglesa”.
Una vagada més, una recomanació sense reserves.