Virginia Woolf
Traducció de Dolors Udina
Un dia de juny de 1923, jornada de preparatius per part de la Sra. Dalloway: al vespre reunirà els seus amics, tots persones de gran prestigi social, a casa seva... Totes les accions del dia són un preludi de l´apoteosi que es viurà al vespre.
Aquesta obra és tan i tan perfecta… Allò que m´ha seduït no són només els personatges centrals als quals tornem constantment i que estan dibuixats de manera magistral, sinó també els secundaris, als monólegs interiors dels quals tenim accés: les dependentes de les floristeries, les minyones, les cuineres, la peculiar Lady Bruton, Rezia, la dona d’en Septimus, el metge que visita el darrer dia en Septimus, la fanàtica professora d'història, la senyoreta Kilman…
A la pàgina 140 na Clarissa ens parla de "l´amor i la religió"... Ens diu que "l´amor i la religió destruirien la intimitat de l´esperit".
Són especials molts de passatges de la novel·la: El pensament que dedica la Sra. Dalloway a la modista que va fer possible el seu vestit verd, el que ha de lluir al vespre i que s´ha estripat i ella cus amb fils de seda; l´agosarada Sally Seton, que s’atreveix a dir que en Richard "té un cervell de segona". Trobam també la senyora Barton, que ajuda a treure’s l´abric a les senyores que ha vist néixer, de qui ha conegut les mares i les àvies...La senyora Walker, la cuinera que pateix per uns detalls del menú que ningú sabrà copsar…
M'ha seduït el fet que, en 213 pàgines, no he trobat cap paraula que es pogués ometre: es tracta d´una simfonia, sense notes discordants ni moments menys sublims ...
Aquesta obra és tan i tan perfecta… Allò que m´ha seduït no són només els personatges centrals als quals tornem constantment i que estan dibuixats de manera magistral, sinó també els secundaris, als monólegs interiors dels quals tenim accés: les dependentes de les floristeries, les minyones, les cuineres, la peculiar Lady Bruton, Rezia, la dona d’en Septimus, el metge que visita el darrer dia en Septimus, la fanàtica professora d'història, la senyoreta Kilman…
A la pàgina 140 na Clarissa ens parla de "l´amor i la religió"... Ens diu que "l´amor i la religió destruirien la intimitat de l´esperit".
Són especials molts de passatges de la novel·la: El pensament que dedica la Sra. Dalloway a la modista que va fer possible el seu vestit verd, el que ha de lluir al vespre i que s´ha estripat i ella cus amb fils de seda; l´agosarada Sally Seton, que s’atreveix a dir que en Richard "té un cervell de segona". Trobam també la senyora Barton, que ajuda a treure’s l´abric a les senyores que ha vist néixer, de qui ha conegut les mares i les àvies...La senyora Walker, la cuinera que pateix per uns detalls del menú que ningú sabrà copsar…
M'ha seduït el fet que, en 213 pàgines, no he trobat cap paraula que es pogués ometre: es tracta d´una simfonia, sense notes discordants ni moments menys sublims ...
No vull deixar de recomanar les paraules finals -l´epíleg de la traductora DOLORS UDINA- la qual, per aquesta traducció, ha estat guardonada amb el premi SERRA D'OR.
No hay comentarios:
Publicar un comentario