Rellegir 111

 

llibre

 

 

 

LA TRENA DE LA MEVA ÀVIA
Alina Bronsky
Traducció Ramon Farrés
189 pàg.

Alina Bronsky, (1978)

En Max viu amb els avis, d'ell, en Txinguis l'àvia en deia "llop solitari" i "fill de nòmades", un home hermètic i silenciós, ella, na Margo, és un dona que sorprèn, un discurs que mai no s'interromp,  carregada de pors i manies, d'una activitat frenètica; té cura del net, de manera obsessiva, el considera d'una fragilitat extrema, dubta també de les seves capacitats intel·lectuals, en Max, és un nen excepcional, ben aviat aprèn a mirar-se des de fora la realitat que l'acull. Són refugiats russos, han arribat a Alemanya i viuen, provisionalment, en un hotel adaptat per acollir a nouvinguts. Apareix una veïna amb la seva filla Vera, també refugiades. Hi ha na Maia, algú que cita la vella Margo, de mica en mica ens assabentem de qui és, na Maia és la mare d'en Max, que va morir quan va néixer el seu fill, també coneixerem al pare i les circumstàncies de la mort, fets terribles que porten als avis a un dol molt difícil de superar, un dol que ha fet embogir a l'àvia, que la convertida en un algú de reaccions desproporcionades, un personatge histriònic.

l'Àvia viu en desacord amb el món; malgrat tot, té la prioritat d'ajudar, agafa sota la seva protecció a la veïna Nina i a la seva filla Vera, elles prosperen abans, poden deixar aquell habitatge provisional, l'àvia no deixa d'estar pendent, na Nina queda embarassada, en Max tindrà "un tiet petit", que també es dirà Txinguis, això no canvia res, la vella Margo, continua pendent, de la mare, de l'infant i de l'avi... La seva vida està centrada en el dolor, l'absència de na Maia ocupa l'espai més important, ella fa front a la realitat sense caure en cap parany, guiada per una bondat sense mida.

Assistim al final de l'avi i a l'inici d'una quotidianitat més tranquil·la, la vella Margo, que és ballarina, al capdavant d'una l'escola de ballet, en Max es converteix en el jove fort i intel·ligent que vàrem intuir des del principi.

Tenim molt present L'ÚLTIM AMOR DE BABA DÚNIA, Alina Bronsky, ens parla de la bondat sense mida i de la capacitat de sobreviure a les tragèdies, crea uns arquetips que tenen la categoria de clàssics. Una recomanació sense reserves, una autora a la qual no podem deixar de ser fidels.

Rellegir 110

 

llibre

 

 

EL PAÍS DE L'ALTRA RIBA
Maite Salord
300 pàg.

Daniel Gold, ens diu:

"L'odi enverina. A tu, no a qui odies. Un mal negoci" pàg. 251

Marta i Hanna es troben a Barcelona, la vida les ha dut a compartir moments d'intensitat, cinquanta anys abans, els seus eren adversaris.

Danield Gold, arriba a l'Alger de la mà de l'avi, són supervivens de l'extermini nazi. Alfred Gold, l'avi, obre una sastreria. A Algeria es viu el final del període colonial francès. Michel Bisset, un home de negocis, creu que ha de lluitar fins al final pels seus interessos i per la Pàtria. l'Omar un excombatent de les tropes franceses, treballa de rentaplats, té la certesa que s'han de treure els colons, ja s'han sacrificat prou vides a canvi de menyspreu. A la badia d'Alger, hi ha una població de sis mil persones que provenen de Menorca, han creat el seu microcosmos on reprodueixen les vides que haguessin viscut a l'altra riba, també van anar a la Guerra amb l'exèrcit francès.

Daniel Gold perd l'avi, comença a treballar al costat d'en Michel Bisset, és un jove capacitat per als negocis, és lúcid davant la realitat social, coneix a na Isabel, la que serà per sempre la seva companya, "una francesa" de Fort de l'Eau.

Quan els colons han de deixar Algeria, l'empresari Michel Bisset marxa a Marsella i Daniel Gold i la seva família a Menorca, Daniel Gold troba el seu lloc a l'illa, el passat que l'acompanya, Michel Bisset, sempre present, s'ho deuen tot l'un a l'altre.

Coneixem el final del període colonial francès a l'Alger, un jueu que travessa Europa fugint dels nazis amb el net, menorquins que van aconseguir la prosperitat a "l'altra riba" i que van haver de tornar a la seva illa, la Menorca que els acull, on el negoci del turisme és incipient i el s.XXI que viu la neta d'en Daniel Gold i Hanna la noia descendent d'aquells que van ser l'instrument dels que van segar la vida dels Gold a Brusel·les.

Anàlisi dels fets històrics, retrat impecable de les persones, una lectura que ens porta a aprofundir en realitats properes.