sábado, 15 de enero de 2022

llibre

 

 

 

 

LES GRATITUDS
Delphine de Vigan

Traducció Jordi Martín Lloret
153 pàg.


Delphine de Vigan, (1966), LES GRATITUDS, (2019)

Michka Seld, una persona que s'enfronta al període final de la vida, amb serenitat, assumeix la decadència, ha perdut capacitats físiques i té dificultats per expressar-se, confon o deforma les paraules, un fet paradoxal en algú que ha estimat els mots, ha treballat i gaudit amb la comunicació escrita.

Coneixem la Marie, una dona jove, per a qui na Michka constitueix un record d'infantesa molt preuat, eren veïnes, i la que ara és una velleta desvalguda, tenia cura de la nina quan la seva mare no hi era, aquests moments, estan molt presents a la memòria de na Marie, sent una profunda gratitud.

Coneixem el Jérôme, el logopeda, que tracta na Michka, estableixen una comunicació del tot òptima, la pacient es permet aconsellar el terapeuta, li agradaria interferir perquè fes un pas important a la seva vida. En Jérôme, l'escolta, en Jérôme fa la seva feina des del cor, no pot deixar de commoure's davant les persones de les quals té cura:

"Però el que no em deixa de sorprendre, el que m'al·lucina fins i tot, el que - encara avui, després de més de deu anys de pràctica- em talla l'alè a vegades, és la perennitat dels dolors d'infantesa. Una empremta ardent, incandescent, malgrat els anys. Que no s'esborra." pàg. 101

Michka, no vol deixar aquest món sense atendre un assumpte pendent, vol de donar les gràcies a una família, de la qual no sap ni el cognom, sap on vivien fa més de setanta anys, quan li van salvar la vida. En Jérôme, farà possible que una persona de quasi cent anys, molt disminuïda físicament, això no obstant amb el cap clar, recordi a la nena que ella i el seu home van acollir, i rebi les paraules de gratitud de na Michka a través d'en Jérôme.

Vàrem conèixer a Delphine de Vigan amb LES LLEIALTATS, ara ens porta a aprofundir en el terme gratitud. La gratitud, com un element indispensable per una existència plena, la gratitud, quan és sincera i profunda, ens dona forces i ens compromet. Una recomanació sense reserves.

What do you want to do ?
New mail

viernes, 7 de enero de 2022

llibre

 




EL VINCLE MÉS FORT
Kent Haruf

Traducció Marta Pera Cucurell
289 pàg.


Kent Haruf, (1943-2014),
EL VINCLE MÉS FORT, (1984)

Kent Haruf no pot deixar ningú indiferent, ens diu que existeix la bondat sense límits.

Kent Haruf, un autor a qui vàrem prometre fidelitat des del primer moment.

El vincle més fort, coneixem dues personalitats que ens sedueixen l'Edith Goodnough i en Sanders Roscoe, els mots amistat, amor, veïns, adquireixen el seu significat més profund. L'Edith Goodnough, una persona genuïnament bona, algú a qui les fatalitats no destrueixen, una persona d'una transparència i perfecció d'ànima sense límits, la seva vida va quedar marcada pel sacrifici, va perdre la mare i va haver de fer front al paper de mestressa de casa, el pare un personatge primari i amb una tendència a generar caos va sobreviure quaranta anys a la seva dona, quatre dècades de martiri per a la filla, Lyman, el fill, va marxar, Edith recolza el germà i queda sola davant la fatalitat.

No va ser possible l'amor a la joventut, però el pretendent frustrat, va inculcar al fill el sentiment d'amistat incondicional cap a la veïna; quan és un infant, Sanders Roscoe, aprèn que té una responsabilitat, el deure de fer costat a l'Edith, mai la deixarà, tots dos tenen moments de profunda fraternitat, quan ell l'ha ajudat en les feines del camp, seuen al gronxador i viatgen al passat, als temps de l'àvia d'en Sanders, que va saber acollir els veïns nouvinguts, també tornen la joventut de l'Edith.

Sanders Roscoe crea la seva pròpia família, té una filla per qui l'Edith serà el més semblant a una àvia, viuen un període d'harmonia; els falla en Lyman, aquest viatger que torna del seu periple de vint anys, convertit en un personatge peculiar que ja no farà de pagès, poc a poc va perdent el cap i la germana considera que tenir-ne cura és la seva darrera responsabilitat, ha de fer un darrer sacrifici, no té forces, la situació la supera i amb tota serenitat tria un final.

La deixem al llit de l'hospital, acompanyada per en Sanders, la volen sotmetre a un judici, aquella dona que és tota feblesa i bondat, quan té més de vuitanta anys ha de ser jutjada, pretenen no deixar-la morir tranquil·la, no saben que la seva pau no pot ser alterada, va fer el que creia que havia de fer i la persona a qui més estima, l'home que
quan era un infant va aprendre a fer-li costat, és amb ella, no li cal res més.

Kent Haruf no pot deixar ningú indiferent, ens diu que existeix la bondat sense límits.