llibres

 

 

EL SOLC

Valérie Manteau

Traducció Elisabet Ràfols Sagués

199 pàg.

Hrant Dink 1954-2007, periodista armeni assassinat a Turquia, reconstruint la vida d’aquest home, just i valent, ens endinsem en la bellesa i l’horror d’Istambul, som a l’any 2016, anem enrere, els aconteixements son d’una densitat que produeix vertigen, l’atmosfera ens envolta, ens sentim angoixats i atrapats a l’hora.

Hi ha un moment que la periodista francesa a la qual acompanyem, ens diu respecte als espectadors d’una pel.lícula de Godard que fan al campus de la universitat del Bosfor:

...”crec que entre una gentada tan heterogènia ningu no veu la mateixa pel.lícula que el seu veí. pàg. 122

aquesta sensació és constant.

Dink sempre present, aquest infant abandonat als sis anys, amb els seus dos germans més petits, van viure al carrer fins varen ingressar en un orfelinat; l’any 2016 els infants que demanen pels carrers son sirians…

Hrant Dink devia tenir present la paràbola del sembrador quan va fer que la seva revista es digues Solc, les llavors que van a parar al solc no es perden… el seu compromis amb la professió queda patent en aquest detall i en molts d’altres.

Quan tanquem el llibre sabem que ens ha tocat, ens han presentat un país i una ciutat en un moment espècial i recent, els aconteixements són els que llegim a la premsa, la bellesa de la ciutat és la que tantes vegade sens ha descrit… la quotidianitat de la jove periodista francesa, una dona que viu una passió que s’esbaeix, les relacions d’amistat són presents, el que ens meravella del que ens diu és que no hi ha distància, l’autora, una dona de 35 anys, ens descriu el moment actual al qual arriba analitzant el passat de manera magistral.

Una obra a la que hi tornarem per molts motius, els personatges ens han atrapat i l’anàlisi ens ajuda a acostarnos a la complexitat d’una realitat contemporànea. Una vegada més una recomanació sense reserves.

llibre

 

 

HEIDA. Una pastora en el fin del mundo

STEINUNN SIGURDARDÓTTIR

Traducció Enrique Bernárdez

319 pàg.

L’autora cita Svetlana Aleksiavitx, l’obra de la qual li va servir d’estímul per fer-nos arribar la quotidianitat d’una pastora de 500 ovelles a Islàndia, una vegada més “La vida, la vida ras i curt, esdevé literatura”.

Som a Islandia, una dona jove, que es va formar per ser ramadera, però que circumstàncies van dur a les passarel·les de moda, el seu cos i bellesa excepcional la van convertir en model professional. Als 23 anys quan ja sabia com era la vida d’una model, opta per tornar a casa, a la mort del seu pare tria fer-se càrrec de la granja de la família. La vida la sorprèn una vegada més, es veu abocada a l’activitat política, ha de defensar el territori, els especuladors han triat aquell indret per construir una central elèctrica.

Acompanyem a la nostra heroïna durant un any, els capítols estan dividits per estacions, assistim a les feines que es repeteixen any rere any, coneixem una dona valenta i decidida que no ens amaga la seva fragilitat, ens parla de malalties i depressió, ens parla de com d’importants han estat per a ella família i amics, les germanes i amigues sempre presents. Ens transmet els rigors del clima, la seva granja és a prop d’un volcà, ens descriu una pluja de cendres, quan al final del propi braç no veus la mà:

...”No viene mal encontrarte de pronto ante la evidencia de que la técnica actual no lo soluciona todo.” pàg. 316.

Ens fa un perfil dels personatges que arriben de la ciutat per enredar els ramaders, amb les estratègies més grotesques. Tot plegat ens és molt proper, parlem d’especulació… de cercar un guany ignorant que l’element més important del projecte són persones a qui es vol arrabassar la terra de sota els peus.

Sent la necessitat de lluitar per la terra, no sent la terra com quelcom propi, és ella que pertany a la terra, té presents els islandesos que van haver d’emigrar, aquell també és un lloc al qual han de poder tornar.

Al seu país hi ha una veneració per la poesia popular, la gent fa gloses i assisteix a trobades de glossadors, ella també hi participa i els versos que ens transcriu són aguts i divertits. És una lectora que va descobrir i gaudir amb la literatura, la seva mare també… tot i que tenim la sensació que la vida en una granja no deixa temps per als llibres, viuen contrarellotge, van sempre pels límits del pressupost, volten pel país treballant per a altres ramaders…

En fi… la nostra heroïna aconsegueix aturar el desastre, nosaltres després d’aquesta lectura confiem més en les persones.

llibre

 

 

JUSTÍCIA GLOBAL

Dossier CRÍTIC

DDAA

147 Pàg.

Abans de començar la lectura, una cita de Naomi Klein ens alerta molt seriosament que vivim una situació límit davant la qual hem de reaccionar. Ho sabem, les xarxes van plenes, les crides són constants…

Considerem un gran encert per part de la publicació digital CRÍTIC la publicació d’aquest dossier, dividit en tres blocs: MIRAR, PENSAR, ACTUAR…

Xifres contundents que són evidències i que un especialista ens raona: desigualtats econòmiques, emergència climàtica, conflictes armats, desigualtats de gènere, habitatge, migracions i refugiats, xenofòbia i extrema dreta, retrocessos democràtics…

Entrevistes:

Boaventura Sousa de Santos, sociòleg, ens alerta: “...Som en un cicle reaccionari.” pàg.48

Silvia Federici, escriptora i activista:

...”S’han obtingut milions i milions de diners sobre el treball barat de les dones...”

...”No hem de dir a les dones què han de fer, sinó que hem d’ampliar les seves possibilitats per tal que cap d’elles no hagi de vendre res, ni la vagina ni el cervell” pàg. 92

Arcadi Oliveres, activista i economista:

“l’Extrema dreta està pujant gràcies a la mala informació que ofereixen els grans mitjans de comunicació” pàg. 122

Marina Garcés, Professora de filosofia, titula el seu article GUERRA DE CERVELLS:

...”El cervell devastat i el cervell maximitzat són dues formes de neuroesclavatge. L’un, per incapacitació; l’altre, per hipercapacitisme. Resistir aquestes dues formes d’esclavatge és fer de l’educació un convit…

...No pensis com jo: pensa amb mi. No visquis con jo: viu amb mi”. Pàg. 66

Reflexions, fetes amb rigor, aportacions necessàries d’autors que coneixem o descobrim, el compromís d’accedir a lectures, aprofundir per elaborar el propi punt de vista.

Un treball periodístic excepcional que no podem obviar.

LLIBRE

 

 

DÍAS, MESES, AÑOS

Yan Lianke

Traducció Belén Cuadra Mora

114 pàg.

Una terrible sequera obliga ha fugir als habitants d’un llogaret perdut a la serra, només un vell i un gos seran els darrers testimonis del desastre. El compromís de mantindre la “Vida” fins que arribin les plujes donen forces a un home per fer front a les dificultats de viure l’adversitat. La capacitat d’estimar l’indret que l’acollit, les seves habilitat de pagès vell i savi, la fussió amb la natura, la complicitat amb el gos cec al que anomena Ciego, entre els quals es dona un relació d’amistat per sobre de tot:

“Ciego, le dijo ¿qué te parece si tú y yo formamos una familia? La vida se lleva mucho mejor en pareja.

...No me quedan muchos años, añadió, si te quedas sonmigo hasta que muera, tendré un final feliz.” pàg 22

Llargues caminades, domini de les darreres forces, superar atacs de llops i de rates ferotges.

Els records de la joventut, de la companya amb la que va compartir la vida:

...”Aquella vida no tenía nada que envidiar a la de un rey.” pàg. 27

El compromis de conservar una planta que serà font de vida quan tornin els que van haver de fugir… moments d’il.lusions i esperança:

...”Pasadas varias temporadas, la sierra volverà a cubrirse de un vasta manto verde y, cuando me muera, tendrán que erigir sobre mi tumba una lápida elogiosa”. Pàg. 39

Un miratge, la “Vida” per part seva sembla tenir el compromís d’abandonar aquell paratge.

Tot és mesura, els rajos de sol tenen un pes i els llops borden en diferents tons:

...”El lobo rey los miró y emitió un sonido magenta y los cachorros levantaron la cabeza a la vez que gruñeron una respuesta de brotes tiernos”. 74

El nostre pagès és un resistent, quan ja no comptava a resistir, el “qi” (una enérgia vital de la qual depen la salud i vitalitat de les persones) torna a fluir i de nou troba forces per fer front al que l’envolta.

Amb el darrer alé prepara la tomba per al que mori primer, el que quedi taparà el cos de l’altre i tots dos seràn aliment per la planta que els sobreviurà.

Un moment de plenitut i la seguretat de tenir a les mans l’obra de un Mestre, de nou fem una recomanació sense cap dubte.

llibres

 

Paisatge amb figures

Àlex Susanna

509 pàg.

El bon record d’anteriors dietaris ens porta a iniciar la lectura amb espectatives.

Li agrada caminar, tenim el privilegi d’acompanyar-lo en les seves visites periódiques a la Matarranya, el Penedès o el Pirineu. També tenen un valor principal els apats compartits, els vins sempre presents i valorats.

Parlem de llibres i de traductors:

“De fet, quina llengua és parla més a Europa si no la de la traducció? Pàg. 25

Assistim a les seves trobades amb Marcel Riera que ens acosta a Emily Dichinson, Auden, Edna St. Vincent Millay…

Josep M.ª Pinto ens transmet l’entusiasme per Proust i Feliu Formosa ens engresca a tornar als Mann, Thomas i Klaus, observacions dels traductors, grans erudits “els millors lectors”.

Aprofundeix amb la correspondència entre Gaziel i Pla.

Fem infinites anotacions paral.leles, ens comprometem a llegir o rellegir, ens fa venir ganes, en totes direccions... hauriem de tornar a Hemingway.

No tot son elogis ens topem amb la misoginia d’en Joan Ferrater.

La seva relació amb les plàstiques, les repetides trovades amb Yvars compartint taula i repetint restaurant, el projecte d’un llibre cloenda de tota una trajectòria, una llarga llista de pintors fonamentals a l’història de l’art, pel que fa a esculptura només tres noms: Rodin, Brancusi i Juli Gonzàlez.

La visita a Miquel Barceló al seu pis del Marais.

Juli González, la seva relació amb Picasso.

Aristides Maillol present de manera molt espècial, Manolo, Clarà, Gargallo, Fenosa, Rebull… projectes d’exposicions. També pintors que no podem deixar de tenir presents Rusiñol, Casas, Nonell, Gimeno, Tugores, Mir…

Escolta música que ens comenta i ens encurioseix a tornar-hi o descobrir. Volta per una Barcelona, que és la seve, les torres d’Horta o el restaurant del Raval en una finca projectada per l’enginyer Guastavino.

Pel que fa al moment polític que estem vivint, la societat per una banda, els partits per un altra, ens remet a paraules de Gaziel “l’empat d’impotències” pàg. 326

Tenim a les mans un llibre que no podem donar per acabat, ha de quedar al nostre abast, ens ha dut al compromís de lectures, recerques de escultures i pintures, caminades…

Una recomanació sense reserves.