LLIBRE

 

 

 

 

EXTINCIÓ

Thomas Bernhardt

Traducció Clara Formosa Plans

478 pàgs.

Thomas Bernhard, (1931-1989) Extinció. 1986

Assistim al monòleg interior del protagonista, al flux de la memòria, un austríac; Franz-Josef Murau, que ha triat aïllar-se, amb la ferma voluntat d'evitar els seus, també el lloc de procedència, Wolfsegg. Les circumstàncies l'obliguen a tornar, ha rebut un telegrama en què la germana, Caecilia, li anuncia la mort dels pares i el germà. La primera part del llibre acompanyem a Murau en el record del que va ser la seva infantesa i joventut, un lloc i un ambient familiar, que per a ell mai van tenir cap atractiu i dels quals sempre es va considerar aliè; el germà gran va tenir sempre els trets adients per a ser successor del pare; les germanes, fatalment sotmeses a l'autoritat de la mare, portaven un vestit tirolès "dins el qual amb el temps només podien atrofiar-se". En el malson que representava la família, trobem l'excepció de l'oncle Georg, germà del pare, de qui ens dirà que el va guarir de l'aniquilament que havien programat els pares, "em va obrir el món a la literatura com a un paradís sense fi", l'oncle, com ell, va fugir, va trobar el seu paradís a Niça, en Murau el trobaria a Roma; en aquesta ciutat la seva existència es nodreix de gaudir de totes les arts, té un eix principal, la relació amb en Gambetti, de qui és mentor, el deixeble, sempre present en el seu pensament.

Mentre prepara l'equipatge per partir, revisa les fotos de la família, es fa present la gran propietat a la qual es veu obligat a tornar per assistir al funeral, en el qual tindrà el màxim protagonisme. Allà es trobarà amb les seves peculiars germanes, una d'elles casada amb un fabricant de taps d’ampolla de vi, pel qual no sent cap simpatia; aquesta dona, la Caecilia, és qui ha pres les regnes en l'organització del gran funeral, al qual assistiran centenars de persones, en especial les autoritats religioses del país, més la gran dignitat eclesiàstica arribada de Roma, Spadolini, arquebisbe, diplomàtic i amant de la mare del narrador durant dècades.

A la segona part de la novel·la ens presenta la gran propietat, les minyones, els jardiners i els caçadors, l'aversió d'en Murau per la caça, l'afinitat amb els jardiners, ell des de molt jove va sentir-se a prop de les persones que no eren part del seu cercle social. Arriben els amics del pare, homes grans, decadents, que recorden la col·laboració dels pares amb el nacionalsocialisme austríac. Durant anys van donar refugi i van protegir persones que amb el temps van encobrir els seus delictes fins que es va executar la màxima injustícia: es van tancar els seus expedients, ells van poder deixar d'estar amagats i van ser ben retribuïts econòmicament. Aquest fet regira a Murau. Durant el funeral troba complicitat amb el seu cosí Alexander, viu a Brussel·les i la seva missió consisteix a lluitar per causes humanitàries. En Murau, hereu, pren la decisió que l'indica la seva consciència, fer una "donació absolutament incondicional" a la Comunitat israelita de Viena. D’aquesta manera extingeix els seus orígens.

Tornarà a Roma, on escriurà el text que acabem de llegir, pot posar fi a la inèrcia que en aquell moment feia recaure sobre les seves espatlles una responsabilitat incompatible amb la seva vida.

Una gran experiència de lectura, una vegada més hem de manifestar la nostra gratitud i admiració cap a la traductora Clara Formosa Plans, a la qual no podem deixar de relacionar amb en Bernhard, de qui ha traduït una dotzena de llibres. Amb Extinció, ens omple d'admiració la seva tasca davant la novel·la més extensa de l'autor, li hem d'agrair que hem arribat a aquest darrer llibre amb l'experiència de les anteriors traduccions, que hem anat fent nostres i ens han portat a considerar Bernhard, un autor predilecte. Els perfils humans, l'anàlisi dels fets històrics, l'erudició pel que fa a literatura, música, pintura... hem apreciat i gaudit de la manera de representar el record amb les infinites reiteracions, ens ha dut a la plenitud lectora.

Una recomanació del tot segura, una gran novel·la a la qual tornarem, perquè no l'haurem deixat de tenir present i sorgirà en nosaltres, la necessitat de compartir i recomanar la lectura.