llibre

 

 

JO T'HE DONAT ALES. Elegies

Teognis de Mègara

Introducció, traducció i notes

Maria Rosa Llabrés Ripoll

Pròleg Francesc Casadesús Bordoy

100 pàgs.

Per fer front a la nostra quotidianitat, tan política i social, com en el nostre entorn personal, recórrer als clàssics ens aporta llum i serenitat, relativitza els fets als quals hem d'enfrontar-nos i ens apropa a l'essència de l'ànima humana; per arribar a aquestes ensenyances necessitem l'ajut dels estudiosos, que conviuen amb els erudits amb normalitat i ens els fan arribar, analitzats i ordenats de manera temàtica, la qual cosa fa possible el nostre gaudi, sentim una profunda gratitud, quan ens endinsem en una saviesa difícil d'accedir pels nostres mitjans, saviesa imprescindible, per arribar a conclusions, per trobar la serenitat i l'harmonia. Per tot això, ens sentim del tot privilegiats de poder accedir a aquesta lliçó magistral que rebem gràcies a la generositat de la professora Maria Rosa Llabrés Ripoll, que té unes qualitats didàctiques que la porten a compartir el coneixement de manera natural, tenim la sensació que amb un profund plaer i compromís, els seus llibres ens acompanyen en el temps, i tot sovint ens porten a compartir, a llegir en veu alta versos que ens ajuden a discernir el nostre present.

Maria Rosa Llabrés, ens presenta l'autor, les circumstàncies que va viure, va veure trontollar els seus privilegis de naixença, va conèixer, l'exili... va tornar a ocupar el seu lloc com a noble, això fa molt rica la seva experiència i universals les seves reflexions, a les darreres paraules de la introducció ens diu del seu treball "dut a terme a poc a poc al llarg d'anys", aquestes confessió ens porta al reconeixement més sincer, cap improvisació, màxima transcendència en cada pas fins arribar a fer possible la nostra lectura.

-Tot està trasbalsat

"Més poderosa és la llestesa que la inflexibilitat." pàg. 39

"S'ha perdut el respecte, insolència i desvergonyiment han vençut la justícia i ocupen tota la terra." pàg. 40

Els nostres són temps de moviments migratoris massius la injustícia es fa evident, impotència general davant les guerres i l'arrogància d'homes poderosos, convivim amb el dolor dels migrants:

"... els nobles van a l'exili i els de baixa condició governen la ciutat." pàg. 45

"Posa el peu sobre el poble capbuit, colpeja'l amb agut

fibló i subjecta'l amb un jou insuportable:

no trobaràs un poble tan amic dels amos

d'entre els humans que el sol contempla."

-Contra dictador i governants corruptes

"A un dictador que viu d'esquena al poble, enderroca'l com vulguis:

els déus no s'indignen gens per això" pàg. 52

-Consells i reflexions

"No demanis un valor extraordinari, Polipedes,

ni opulència; un home sols pot desitjar sort."

"Els cabals els atorguen els déus fins i tot a un molt dolent, Cimos; mes l'excel·lència està destinada a acompanyar pocs homes." pàg, 71

En molt poques pàgines rebem uns ensenyaments, amb el criteri didàctic que ja coneixem de l'autora, que ens acompanyen, en els moments convulsos, potser tots ho són, que ens ha tocat viure, una època en la qual ens sembla impossible aturar, portem un ritme, que converteix l'objectivitat en un ideal, les solucions, es pretén que siguin universals i fàcils de trobar, la pedra filosofal ha d'estar a l'abast de tothom, hem de tenir "veritats" disposem d'enormes bases de dades que elaboren "respostes", "solucions" que ens neguitegen o tranquilitzen, podem caure en la desesperació o en la eufòria, sense control; els clàssics ens porten a la serenitat, potser al dubte, ens fan aturar, i sortim enfortits del nostre encontre, lleugers i amb més possibilitats d'actuar amb més serenitat i aplom.

Francesc Casadesús, ens dirà al seu pròleg:

"Com es pot comprovar avui en dia, i ja va avisar Teognis, els interessos econòmics amb pretensions plutocràtiques, acompanyats d'una desfermada demagògia populista, obren la porta d'entrada als governants autòcrates." pàg 12.

Una vegada més, la nostra gratitud a l'autora, també al professor Casadesús. Una recomanació del tot segura.