LLIBRE

 

 

 

 

AI! LA MISÈRIA US FARÀ FELIÇOS

Gabriel Calderón

Traducció Joan Sallent

181 pàgs.

Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) Ai! La misèria us farà feliços, o el petit teatre del món, (2025)

A la contraportada els editors ens diuen:

"Què queda, dels humans, quan la seva existència és reemplaçada per la perfecció robòtica?

La primera escena una taula, una taula que resumeix la història del teatre universal, una taula que serveix per fer presents els grans dramaturgs, amb nostàlgia, com quelcom del passat; a l'epíleg, una taula que malgrat tot "es manté dreta, sostenint la comèdia i el drama dels temps, una taula on s'escriuen idees, s'inventen coses, s'ordeixen plans..." "Una autèntica tecnologia humil i revolucionària."

Tres actors veritables, dos homes i una dona, tractats amb una regulació química, que els somet a reaccions que no poden controlar, malgrat tot, encara tenen molt d'humans, l'experiència acumulada, els porta a un enfrontament amb la realitat, volen entendre...

Pere, actor que ha heretat dels seus ancestres la passió i l'ofici del teatre, dialoga amb Anna, el robot, parlen de copiar i imitar, Pere cita Txékhov, Anna el segueix, La gavina, Pere demana quant de temps ha durat la seva formació, "una setmana", tota la formació d'una actriu en una setmana, "Una carrera de velocitat, certament".

Els actors han perdut la possibilitat d'actuar a l'escenari, estan relegats, a uns antics lavabos, fan una feina gens agraïda, però encara se suposen necessaris, malgrat la regulació química, en un moment en el qual tots els altres han estat substituïts per robots, acomodadors, actors... i si cal omplir la platea, amb reproduccions de persona, quan no hi ha prou públic. Els papers es canvien, Anna, el robot, s'ofereix a ajudar a aquells personatges desorientats, ella pot ajustar les seves emocions, el que fa és eliminar-los, Rosa protesta, només queda ella, la darrera actriu, que també serà desconnectada...

Una reflexió necessària, amb humor, diàlegs brillants... les màquines han entrat a poc a poc, les persones són substituïdes, fins ara semblava que hi havia uns límits infranquejables, cada vegada ocupen més espai, en tots els àmbits, des de les aparences, les imatges perfectes, les veus que confonen... i tot l'espai es va ocupant a gran velocitat, els temps d'aprenentatge no tenen res a veure, ho entenem, ja fa molt de temps que fem ús d'informació que podem arribar a confondre amb coneixement... això ha estat el principi, per a les màquines, la base de dades és cada vegada més àmplia, extraordinàriament àmplia... hem anat assistint a la substitució de les persones; per les següents generacions l'aprenentatge i la formació anirà per camins que avui no podem imaginar-nos.

Hem aprofundit amb humor, en un tema que cada vegada té més espai a les nostres vides.Una recomanació del tot segura.