llibre

 

 

 

EL JARDINER I LA MORT

Gueorgui Gospodínov

Traducció Marc Casals

260 pàgs.

Accedim al dietari d'un fill davant el final imminent del pare:

"El pare era un Atlas que sostenia a les espatlles tones de passat." pàg. 237

El pare va viure sota un règim que es va anar esvaint lentament:

"La mort d'aquell sistema és llarga i innoble, tan innoble com la vida que va tenir." pàg. 79

La natura té un pes important a la vida del pare, el jardí i l'hort, les plantes que formen part de la seva vida, les trasplanta, l'acompanyen sempre, és metódic, segueix amb rigor el ritme de les estacions, també té una relació estreta amb els animals amb els quals conviu, això ho ha après dels seus ancestres, per aquelles contrades, quan es moria el cap de casa, s'havia de donar la notícia als animals:

"L'amo s'ha mort, tant de bo vosaltres continueu vius", es deia als cavalls i ovelles...

també s'ha de fer saber a les abelles, "... perquè a partir d'ara tindran un nou amo a qui hauran d'acceptar i fer cas." pàg. 124

Cal donar la notícia als gossos, en Jacko, que no se separa del costat del pare i en Cherry que guarda el jardí...

El pare, un home que fins al darrer moment va conservar la dignitat, es va mostrar serè, el seu lema "sense por".

Quan es presentava davant els metges feia un recompte de les malalties que havien anat deixant senyals al seu cos, volia relativitzar el dolor, entendre'l com una ferida més; aquesta vegada és irreversible:

"Noto que la culpa creix dins seu: la culpa per estar malalt, per estar postrat al llit, per ser una nosa que dificulta el dia a dia als altres. Per ser un llast..." pàg. 47

Quan ens acomiadem dels nostres pares, vivim el nostre final com a fills.

La vida del pare és la crònica d'una generació, ens presenta les estratègies per sobreviure a un règim que pretén anul·lar a les persones, el pare va ser un rebel en la mida que les circumstàncies li van permetre, la seva fusió amb la natura va donar sentit a la seva existència, també hi ha una reflexió sobre el món que deixa.

Aquestes anotacions al quadern del fill, ens porten a un seguiment de la malaltia durant una tardor, des del moment en què hi ha un espai per l'esperança fins a l'acceptació del final, la placidesa i harmonia del pare porten el fill a citar filòsofs, els actes d'aquest home, al qual les circumstàncies no han minvat ens porten a la reflexió més profunda, el final d'un home bo, que s'acomiada "Sense por".

Tanquem el llibre amb un sentiment de profunda gratitud, ens han permès conèixer una vida que passarà a formar part de la nostra experiència. Una recomanació del tot segura.