LLIBRE

 

 

ME'N RECORD
Emili Manzano
189 pàgs.

Saber conviure amb els records és una forma saludable d'habitar al món, els records ens salven de la soledat, les evocacions ens porten a un somriure, multipliquen l'estima cap aquelles persones que es van fer apreciar de manera especial, ens ajuden a sobreviure en un mal moment perquè porten al nostre present el consol d'aquells que el saber donar, sentim el petó o la mà a l'espatlla dels que un dia ens van acompanyar; un carrer, un objecte, una flaire... enriqueixen el nostre present, res és anodí pel que sap conviure amb els records; aquestes paraules ens les pot rebatre aquell que és perseguit per malsons, per records que són una tortura, dels quals tots tenim el nostre propi patrimoni, cert, els records dolorosos hi són, però el temps els difumina i els fa tornar una anècdota o un aprenentatge davant les dificultats, les pròpies i les alienes, a les quals hem sobreviscut, hem sobreviscut perquè hi som i les recordem amb serenitat; hi ha els records heretats o manllevats, hi ha el que hem llegit i que han passat a formar part de la nostra experiència, també ens ajuden a entendre el món i a reviure moments, poden ser objecte d'un "obsequi" a qui el vulgui aprofitar.

Saber conviure amb els records és un do, una actitud que es presenta en diferents graus en cada persona, el nostre autor és molt afortunat, els déus van ser generosos amb ell, com totes les gràcies, aquesta és difícil de compartir, no és pot aprendre, i amb els costums actuals menys, la tertúlia, les converses en profunditat o accidentals són una excepció, vivim aïllats amb els nostres mitjans i les nostres particulars "finestres obertes al món" sempre a mà, els moments compartits s'han de cercar, programar deliberadament.

Emili Manzano ens ofereix els seus records sense un bri de palla, tot és substància, records d'infant, familiars, ens fa propostes de lectura, ens fa riure, i ens porta a l'anàlisi d'un període històric recent que per no tenir pretensions de fer d'hemeroteca, el converteixen en molt vàlid. Mallorca, Barcelona, viatges arreu del món, desplaçaments en tren que l'han dut a prendre resolucions, com si el mitjà ho fes propici; els primers articles entregats a un diari; la gratitud a un professor; l'admiració cap al missioner de qui va rebre la primera comunió, un home compromès que va ser present a la seva vida molts anys després; els moments que acompanyava a Miguelito al centre on passava el dia; la moda de l'espiritisme, la coneixença amb noies experimentades; les víctimes de l'heroïna; els casals que canvien la seva funció i grans famílies esmicolades; les petites màfies urbanes que coneix a través de l'amiga Concha; en Clavi, el Robin Hood dels reparadors, i els berenars oferits per la seva mare; n'Antònia de Cas Secretari, una autoritat local; esperar el torn a Moscou per comprar pa, na Galia, l'intèrpret, els homes esparracats "barbes hirsutes i ulls vidriosos d'alcohòlic" i els seus discursos on feien ús de metàfores i raonaments profunds... na Galia va fer l'observació: "d'aquells homes, que vivien al marge de la societat, més de la meitat havien llegit Dostoievski"; les cites d'autors, Camús va dir "anomenar malament un objecte era afegir encara més desgràcia al món"; la trobada amb l'autor Satam Alive, palindròmic del seu nom, al Velódromo i cita el títol del llibre preferit Recuerdos inventados.

Molts dels seus Me'n record, ens acompanyaran:

"Me'n record del dia que vaig entendre que la paternitat no és només ensenyar coses als fills sinó aprendre d'ells." pàg. 80

Un nin que va viure amb els sentits molt desperts per captar allò que l'envoltava, va adquirir un hàbit que no l'ha deixat mai, que harmonitza la seva vida i fa gaudir de bons moments a qui vulgui participar de l'art de la conversa.

Autors com Joe Brainrd, George Perec o Margo Glanz, han conreat el que ha esdevingut un subgènere literari, Emili Manzano fa la seva aportació, li fem arribar la nostra gratitud, una recomanació del tot segura.