ELS PLATS MÉS
PICANTS DE LA CUINA TÀRTARA
Alina Bronsky
Traducció Clara
Formosa
328 pàgs.
La matriarca Rosalinda és àvia,
perquè contra lògica aquest fet ha escapat del seu control, quan ha
volgut trobar una solució per evitar-ho no ha quedat del tot resolt,
la seva filla Sulfia serà mare de l'Aminat. Rosalinda és una dona
amb una opinió excel·lent de sí mateixa, se sap intel·ligent i
guapa, també bona persona, la seva "bondat" la duu a
interferir en la vida dels altres. Sulfia ens és presentada com algú
mancat d'atractius intel·lectuals i de bellesa, malgrat tot fa una
feina de profit a una clínica, sap atendre eficientment els malalts.
El marit de Rosalinda, també és algú que està sota el control de
la seva dona, fins que té forces per desaparèixer, tot i que, mai
ho farà del tot.
Sulfia, malgrat les deficiències que la
mare enumera constantment, troba un marit, un físic jueu, amb qui
tindrà una filla i l'oportunitat d'emigrar amb la família a Israel.
Rosalinda troba l'estratègia per impedir que Sulfia amb la seva nova
família i les dues nenes surtin del país, això separa
definitivament la mare de la segona filla.
Rosalinda és
una dona d'èxit amb els homes, quan ella ho vol te amants. En
aquells moments a Rùsia és viu la urgència de sortir del país, la
via fàcil és conèixer un home estranger; a la fi, hi ha un
alemany, que és a Rúsia per conèixer la cuina tàrtara, aquest
farà possible el procés migratori de les tres dones, mare, filla i
neta.
A Alemanya, Rosalinda no deixa de manipular les
vides de la filla i la neta, treballa, estalvia, procura estar sempre
guapa i aprendre, a anar amb bicicleta, a conduir, a esquiar...
protegeix i controla els seus segons el seu peculiar criteri; el
destí li depara una gran fatalitat, ha de viure la mort de la filla,
també perd el control sobre la neta Aminat.
Quan està
més abatuda, troba qui tindrà cura d'ella, un home bo, un vidu, que
sense paraules, es converteix en el seu protector, un home amb qui
conviu en silenci.
Recordem les dues històries d'àvies
que l'autora ens ha donat a conèixer: L'últim amor de baba Dúnia
i La trena de la meva àvia, escrites
posteriorment, A. Bronsky ens acosta a fets històrics dels
darrers vint anys del s. XX donant, veu a dones que viuen com poden
l'adversitat, que emigren i sobreviuen, que tenen cura dels que tenen
a prop i dels que han deixat, fa un ús del sentit de l'humor i d'una
ironia que ens ajuda a suportar la tragèdia que ens
presenten.
Alina Bronsky, una autora que no podem deixar
de tenir en compte, la nostra gratitud als editors i a la traductora
que han fet possible la lectura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario