ADEU
A L'EDDY BELLEGUEULE
Édouard Louis
Traducció Anna
Casassas
172 pàgs.
Édouard Louis, (1992) Adeu a
l'Eddy Bellegueule, (2014)
Aquest llibre va aparèixer
quan l'autor tenia vint-i-dos anys, i a les primeres línies ens diu
respecte als primers records de la seva vida:
"...el
sofriment és totalitari: fa desaparèixer tot el que no entra en el
seu sistema." pàg 9
Una infància i adolescència
viscudes en estat de caos permanent, desig d'agradar, de ser un més
a la família, esborrar les diferències que el fan diferent, no
només pel que fa a la tendència sexual, que els pares preferirien
que es tractés d'una malaltia. El nen vol ser com els altres, cau en
un desordre en l'alimentació, per ser un més, s'engreixa vint
quilos en un any; en aquell indret que l'ha vist néixer i créixer
només té sentit la nefasta inèrcia, la seva és la mateixa
realitat que la de les generacions anteriors, ara, el fet d'estar
connectats al món per la televisió, incrementa l'aïllament, el
pare prohibeix que es parli a taula, tots pendents de la pantalla,
cada dia es fa més patent la soledat de l'infant:
"A
mesura que creixia, sentia les mirades cada cop més pesants que em
dirigia el pare, el terror que l'envaïa, la seva impotència davant
el monstre que havia creat i que, cada dia, confirmava una mica més
la seva anomalia." pàg. 22
La soledat de la mare,
l'adaptació dels germans al mitjà; per part d'Eddy els intents de
normalitat, sortir amb noies, la por als insults i a les
agressions...
Anys mes tard, quan l'autor llegeixi la
biografia de Maria Antonieta escrita per Stefan Zweig, veurà un
paral·lelisme entre la misèria i el dolor de les dones a 1789 i la
que ha vist patir al seu entorn.
El pare, que utilitza
frases fetes amb una càrrega racista important, a la seva joventut
també va voler anar al sud, va voler cercar altres horitzons, però
la força de la inèrcia el va trair, un nefast destí col·lectiu el
va atrapar.
A la fi, la possibilitat de la fugida, l'ajuda
de professors, la seguretat de les capacitats que es fan evidents, el
portaran a una altra vida.
Una reflexió del tot
necessària, Édouard Louis, ens diu allò que no ens agrada saber i
que tenim a prop. La gratitud a l'autor, una recomanació del tot
segura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario