llibre

 

 

 

LIBRE. El desafio de crecer en el fin de la historia
Lea Ypi
Traducció Cecilia Ceriani
321 pàgs.

"Para mi familia, el socialismo era sinónimo de negación...
...Para mí, el liberalismo era sinónimo de promesas incumplidas..." pàg. 318

És una nena d'onze anys qui ens explica la quotidianitat d'una família i una comunitat abans de la caiguda del règim comunista a Albània, la comunicació carregada de secrets, que prenen diferents formes, mots com "universitat" i "biografia" tenen un significat que la nina desconeixerà, l'adoctrinament de l'escola; una família on s'estimen i respecten, on els adults han de guardar els secrets, amagar els seus orígens per sobreviure. L'àvia paterna, és qui mostra més habilitats per amagar..., per resistir, per sobreviure, inculca uns principis que, per a la neta, seran clau per entendre el món. Ens han donat a conèixer la vida amb els veïns, a l'escola, als orfenats, les diferents maneres d'amagar els orígens, la força de la solidaritat.

Amb la caiguda del règim, arriba el caos, la diàspora, els vaixells surten carregats de persones, que cercaran diferents camins per avançar; la família es divideix, la mare, professora de matemàtiques, que havia participat en la política dels primers moments de la democràcia, marxarà amb el fill a Itàlia, on farà de cuidadora d'ancians, i no deixarà de somiar en "fer justícia"; el pare, no té capacitat per seguir les estratègies, deixarà la seva plaça de professor, entrarà a l'administració amb un càrrec important, però el liberalisme és, per a ell, una forma de vida tan difícil com l'anterior; l'àvia és d'una fortalesa fora del comú, és qui més secrets guarda, és qui més ha après a callar i a viure sense entendre i malgrat tot amb una tendència natural a estimar i a generar harmonia. Una companya de classe, estimadíssima, va fugir al principi, va fugir del país i es va allunyar d'una família del tot desestructurada, formarà part d'una xarxa de prostitució al nord d'Itàlia.

El juny 1997, arriben reforços internacionals per dur el país a una estabilitat:

"En realidad no pretendían detener la violencia, sino ayudar al Estado a recuperar el monopolio de ésta." pàg. 302

En una conversa entre la nostra narradora i el seu pare, aquest li parla d'Olof Palme:

"Fue entonces cuando me di cuenta de que, a lo largo de toda su vida, mi padre solo habia admirado a los políticos que ya estaban muertos." pàg. 303

Som davant d'una anàlisi política brillant, a la coberta ens diuen que l'autora és professora de Teoria Política i està especialitzada en marxisme i teoria crítica, Lea Ypi, és, també, una persona amb grans qualitats per fer-nos arribar una narració impecable.

Acabem la lectura i experimentem l'emoció d'haver fet nostre un llibre fonamental que ultrapassa les fronteres i esdevé universal. Una lectura imprescindible, no podem deixar d'expressar la més sincera i profunda gratitud. Una recomanació del tot segura.