llibre

 

 

L'HOME DE LES TRES LLETRES
Pascal Quignard
Traducció Antoni Clapés
190 pàgs.

"El que caracteritza la societat secreta dels que llegeixen és la solitud de cadascun."
"La lectura és un robatori sense soroll" pàg. 38 "FUR"

Erudició i bellesa, harmonia perfecta, cites fetes amb una passió que l'autor ens encomana, el privilegi de rebre la lliçó magistral a la nostra intimitat, en veu baixa. Deambula per l'antiguitat i també ens parla de fets propers, l'any 1969 Émile Benveniste va dir "La paraula literatura no té origen":

"Som uns iniciats en el misteri.
La paraula a la qual consagrem la nostra vida és un enigma." pàg. 65

Pascal Quignard, ens parla de moments de depressió, moments en els quals es va refugiar en les treballs manuals, en l'artesania, monotonia de cada gest, el tapis immens que garanteix la concentració i ajuda guarir les ferides de l'ànima.

Somnis que transcorren al mercat àrab de Jerusalem i que de sobte el fan transitar pels turons de Lisboa, arriba l'aurora que porta a la urgència de l'escriptura.

Capítol XXVI, música i literatura:

"El cor de la música europea -d'aquest silenci redoblat de la llengua que constitueix el cor d'aquesta música- és el silenci sublim de la literatura." pàg. 129

l'Experiència de llegir per primera vegada, el 1972, un llibre publicat el 1829, haver de tallar el paper per fer possible la lectura:

"Silenci que no és tan sols el de la mort, perquè res no ha viscut encara la seva pròpia vida en el plec que tallem..." pàg. 165

Quan tanquem el llibre, tenim la seguretat que hem viscut el privilegi d'una lectura que quedarà amb nosaltres; les paraules finals cita Cims borrascosos, Emily Brontë, com tots els autors que han deixat una petja a la nostra experiència de lectors, té un lloc a la nostra memòria i ens ajudarà a entendre el món, fent una unitat amb allò que hem llegit i el que hem viscut.

Un altre gran encert al catàleg de Quid Pro Quo. Pascal Quignard, ens arriba de la mà d'Antoni Clapés, una recomanació sense reserves.