DOLOR
Zeruya
Shalev
Traducció Roser Lluch i
Oms
350 pàgs.
El dolor és una constant a la vida de
l'Iris, molt petita va perdre el pare, va morir mentre servia a
l'exèrcit, van néixer els seus germans, la seva va ser una
infantesa al costat de la mare i els germans petits, que no va
recuperar l'alegria. Molt jove va viure un amor ideal, l'Eitan,
s'estimaven, ell tenia dificultats d'aprenentatge i ella, guiada per
la intuïció, ja va començar a fer de mestra, també li va fer
costat quan ell es va haver d'enfrontar sol a la malaltia i la mort
de la mare. l'Eitan la va deixar, aquell dolor va ser d'una violència
extrema, va quedar fixat a la memòria de l'Iris.
El desig
de tenir una família, va crear "una aparença d'enamorament"
quan va trobar en Miqui, van tenir fills; ella feia de mestra amb una
implicació admirable, dirigia una escola amb encert, la seva
intimitat estava marcada per les obligacions de mare i les
domèstiques, ell fill generava tensions que prenien protagonisme,
era un d'aquells infants difícils com els que a l'escola fan estar
sempre a tothom en estat d'alerta, la filla semblava evolucionar
sense tantes estridències.
Iris és víctima d'un
atemptat, el dolor torna a ser físic, terrible, pateix les cures i
ha de conviure amb seqüeles, el dolor fa que el primer amor aparegui
a la seva vida, ell és metge, un home que no confia en la
curació:
"Qui no confia en la curació es dedica a la
medicina del dolor, és una concepció del món del tot diferent."
pàg. 131
El destí ha fet que es trobessin i na Iris, una dona
que és del tot abnegada i considera el sacrifici com allò que porta
implícit la vida, triarà tornar al primer amor, ella havia
aconseguit tenir una aparença de família, ell havia tingut fills
però no havia aconseguit la convivència.
Encara hi ha un
altre dolor que ha de viure, no té a veure amb el cos, és el dolor
per la filla que ha caigut sota el domini d'un personatge fosc, un
manipulador que ha trobat una font de beneficis entabanant i dominant
noies que treballen per ell, treballen fent de cambreres i exercint
la prostitució seguint les normes que aquell tipus va marcant, i de
tot aquest procés aquestes noies aïllades de la seva família en
diuen un camí cap a la plenitud que promet un guru del tot grotesc
als ulls dels altres. Aquest és el darrer dolor i el més violent
que pateix la nostra protagonista.
Paral·lelament
coneixem una societat, el servei a l'exèrcit, els atemptats, Iris es
desplaça a Tel Aviv, cercant la filla, està esgotada, s'ha fet
fosc:
"...no pertany a aquest lloc, carrega les penes
del passat i l'angoixa del futur, exactament com la seva ciutat."
pàg. 302
Som davant una reflexió del tot necessària,
personatges universals en la societat que els acull, una autora que
no podrem deixar de tenir en compte. Una traducció on els grans
encerts ens fan aturar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario