llibres

 

 

EL SOMNI D'UN HOME RIDÍCUL

Fiódor Dostoievski

 
Traducció Marta Nin
199 pàg.

Cinc contes escrits entre 1847 i 1877. Aprofundim en l'obra d'un autor imponent per la seva grandesa, un autor que ens mirem amb respecte, sentim un cert vertigen davant d'una novel·la, els contes que tenim a les mans, triats amb molta cura, ens porten a una lectura més tranquil·la, no exempta de profunditat, anem a l'essència i ens permetem fer un alè abans d'endinsar-nos en la narració següent.

En aquestes cinc narracions, es donen totes les preocupacions de l'autor; les primeres cartes farcides de termes formals, una de les seves dèries, les normes rígides i absurdes del funcionariat arriben a la vida quotidiana, ens són presentats dos companys de feina que viuen al mateix habitacle, d'entrada sorprèn el tracte, un té dret al nom complet i l'altre s'ha de conformar amb un diminutiu, les eternes jerarquies portades a l'extrem, la preocupació pels diners, xifres concretes per garantir la supervivència, la bondat infinita, la capacitat de manipular, no acceptar la felicitat, embogir de por, l'absurd de l'obediència cega, assistim al final d'un lladre honrat, un pobre embriac, un home destruït, com a contrapunt un personatge d'una bondat que supera totes les proves... El miratge, el somni d'una societat perfecta, confiança en la bondat de les persones:

..."Tot i així, també van aparèixer persones que van començar a reflexionar de quina manera podien tornar a viure units sense que ningú deixes d'estimar-se a si mateix més que als altres..." pàg. 195

"No vull ni puc creure que el mal sigui l'estat normal de les persones." pàg. 198

La natura dels humans, una perfecció en l'anàlisi, que ens fa tornar a la narració, res ha perdut vigència, no som al s. XIX. Malgrat tot, l'essència de les persones és la mateixa, la societat que ens acull, és diferent, però la lluita per la plenitud és una constant, l'ésser humà víctima de pors, de dependències, de malalties i també amb capacitat per gaudir de l'amor i la bondat infinites.

Una lectura del tot necessària. Una recomanació sense reserves.