LES QUATRE CAMBRES DEL COR
Anaïs Nin
Traducció Ferran Ràfols-Gesa
136 pàg.
Anaïs Nin 1903-1977. LES QUATRE CAMBRES DEL COR, 1.950. Djuna i Rango es troben a París, trien per crear el seu paradís una barcassa ancorada a la vora del Sena, s'atrauen com pols oposats, ella analitza fins a les darreres tots els actes, ell viu una peculiar inèrcia, té una dona, Zora, sempre malalta:
"...no es posaria mai bé, perquè la malaltia era el seu tresor més valuós, l'arma que li donava poder sobre els altres." pàg. 84
Djuna lluita per arribar a una harmonia, intenta estimar o tolerar Zora, intenta acceptar la postura de Rango, no és fàcil, però hi ha una atracció que li impedeix fugir, ha quedat atrapada en aquella forma de negació a la vida. Per un moment sembla que a Rango el motivi el compromís polític, és un personatge enigmàtic, un artista a qui els treballadors respecten, però que no resisteix les observacions dels companys, li diuen allò que ell no vol escoltar, allò que li havia dit la Djuna, li demanen per què la dona malalta té un protagonisme a la seva vida que l'ofega... Rango no ho sap, cada dia fa el que pot per sobreviure.
Ens admira la capacitat per explorar el comportaments, l'autora va exercir com a psicoanalista; Zora, aquesta dona tot fragilitat que té un projecte vital: evitar la plenitud dels altres, per viure ha d'arrossegar Rango a la decadència, i alguna cosa fa que ell accepti el paper que se li atorga, ha perdut la voluntat, l’alcohol ha difuminat el seu entorn, tot són ombres, ja no és possible l'acció.
Una reflexió, l'èxit i el fracàs, París als anys 30, guanyadors i perdedors, homes que creuen en revolucions possibles, personatges universals, arquetips perfectament dibuixats.
Una autora que ens atrapa. A la contraportada els editors ens diuen:
"...la ficció enriquida per la inspiració de la vida real amb la claror del to i l'estil de Nin, farcit d'una màgia i una potència úniques i ben característiques de l'autora".
Una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario