domingo, 22 de diciembre de 2019

EL BLAT TENDRE


 


EL BLAT TENDRE
Colette
Traducció Ramon Folch i Camarasa
191 pàg.



EL BLAT TENDRE, ens transporta des del primer moment, l’atmosfera d’aquesta casa d’estiueig, la proximitat del mar, la natura esclatant, els colors i olors de l’estiu, els hàbits repetits des de fa molt... fem nostres les sensacions, apareix l’amor dels adolescents, la perplexitat davant el plaer desconegut.

El món dels adults transcorre paral·lelament, convencions, converses repetides:

“És increïble con s’escurcen els dies!
-Per què increïble? Cada any, per aquest temps, dius el mateix. No seràs tu qui canviï el solstici, Marthe.
-Qui parla de solstici? Jo no li dic res, al solstici; doncs que ell em deixi en pau!
-La incapacitat de les dones per a certs coneixements és ben curiosa… Vet aquí una a la qual he explicat vint vegades el sistema de les marees, i és com si parlés a la paret quan em refereixo a la sizígia!” Pàg. 55

La Vinca i en Phil, viuen l’alegria i l’angoixa del descobriment dels seus sentiments, de les necessitats del seus cossos, els sembla que mai arribarà el moment de la plenitud perquè els anys transcorren lentament, en Phil és impacient:

I tinc setze anys! Setze anys i cinc mesos i vint-i-un dies.” Pàg. 45

La Vinca és assenyada, al menys en el seu comportament quotidià, sembla que té assumit el paper que els altres esperen d’ella.

Apareix la Sra. Dalleray, en Phil s’hi acosta furtivament, l’atracció cap a la dona gran és un imant que actua independentment de la seva voluntat, ella li diu:

“A mi només em plauen els pidolaires i els afamats, senyor Phil. Si torneu, torneu amb la mà estesa.” Pàg. 79

“La Vinca mostrava més calma i una regularitat d’humor tossuda que inquietava en Philippe.” Pàg. 125

La Vinca ha assolit una maduresa que la duu a la serenitat, en Phil, utilitza paraules buides i ella l’atura:

Tu fas com el petit dels Jalon que fa d’escola els diumenges. Diu, per donar-se importància: «El llatí, ah!, sabeu?, el llatí és molt difícil» però ell no en sap, de llatí.” Pàg. 171

Una obra important, una traducció impecable, un gran plaer, un altre encert d’aquesta col·lecció Petits plaers, una lectura del tot necessària.

No hay comentarios:

Publicar un comentario