llibre

SOBRE LA TERRA IMPURA

Mellcior Comes

526 pàg.

Amb el rerafons dels afers d´uns industrials triomfadors, coneixem la complexitat de les relacions entre amics, famílies i sobretot les que s´estableixen entre pares i fills.

El Gras de Binissalem no és un triomfador, és un home lliure que conserva les seves capacitats, ens diu que els pares poden ser exemples o advertències. Segurament, moltes vegades tindrem present aquesta observació.

Fa dècades que els "personatges" que prenen protagonisme en aquestes pàgines fan que les seves manufactures formin part del consum quotidià al món, les seves sabates es troben arreu, han tingut la capacitat d´ocupar un lloc a les preferències dels consumidors. Assoleixen, sempre, els seus objectius.

Als anys 70, eren uns fabricants pioners a l'Estat i tenien por que es produissin canvis massa dràstics: “Fraga mejor que Suarez”.

…”Tothom fa veure que tot ha canviat i que manen uns altres. A partir d'ara la nostra feina serà que es pensin que tenen raó.

...Al final una sabata és una sabata” pàg. 413

Ens és presentat el patriarca de l'Imperi, aquell que als anys 70 era un jove que aprenia i feia costat al seu pare. Un jove que va esdevenir un home amb les fites sempre clares.

A finals del segle XX i els primers anys del XXI el ritme que prenen els esdeveniments es frenétic, se´n surten, tenen la capacitat d'adaptar-se al mercat, d'estar presents i destacar a altres àmbits de l'economia. Tot es possible seguint les estratègies, que la família emprar-va fa cent anys:

-paternalisme (recordem amb quina facilitat el gran patriarca utilitza el mot fill)

-submissió i compromís que dona lloc a l´excel.lencia en la tasca a realitzar.

Pensem en la filla de l´actual “amo”. Du tatuat el logo de la casa i dona prioritat al compromís, amb l´admirat pare, respecte a la seva vida personal. O en Quint que està al servei “pel que sigui”.

Tots els imperis tenen un costat fosc, és del tot important saber-se desfer dels entrebancs que barren el pas.

En Sam, retirat a la seva finca, parla al seu fill:

…”La veritat…? Tot es basa en l´oblit, en l´amnèsia…

...només hi ha dues coses: el que decideixes creure i el que decideixes ignorar”. Pàg. 481

Una vegada més una recomanació sense reserves.