Amb èmfasi: recomanacions literàries

Istanbul Istanbul

Burhan Sönmez

Traducció Pelin Dogan i Miquel Saumell

285 pàg.

18,50 euros

Quan acabem la lectura, ens trobem amb aquestes paraules:

L'infern no és el lloc on patim,

és el lloc on ningú sent el nostre patiment.

al-Hal.laj

Homes que han perdut la llibertat i son receptors impotens de la crueltat dels seus botxins pateixen interrogatoris en els quals se´ls destrosa el cos. La fantasia de les històries compartides els farà forts, la ciutat, Istanbul, pren protagonisme, els nostres narradors, en els seus relats, ens fan arribar a un nivell de puresa que només es pot explicar per la realitat del confinament, la fragilitat del cos i les poques possibilitats de sobreviure. Tot plegat els porta a una lucidesa que fa que les seves reflexions ens trasbalsin. Els lectors suportem la duresa del dolor terrible i quotidià que pateixen perquè ben aviat entrem en el seu joc, ens divertim, volem encertar les endevinalles pel nostre conte, riem i, quan ells brinden nosaltres també “aixequem la copa”.

L´Oncle Küheylan fila molt prim quan ens parla de l'amor a la ciutat, de com l´estimen les persones:

…”L'amor sense afecte les fa més egoistes.” pàg. 183

Fan retrets a la ciutat:

…”Van crear ments que, en comptes de tenir-ne prou amb la inexistència de Déu, volien ser Déu” pàg. 206

La solidaritat, el compromís amb l'altre, tenir cura del més necessitat, estimar d´una manera radical, amb la ràbia i la força que els hi dona la lluita per continuar alenant.

Ens expliquen mons utòpics on els homes es prenen seriosament els somnis, els agrada abraçar als desconeguts i on no tenen vergonya de ser pobres, sinó de ser rics… pàg. 108

Tots tenim la nostra Istanbul, les reflexions dels quatre captius són universals i els lectors que ens hem apropat estotjarem els somnis i les fantasies. Ens han mostrat el camí per foragitar la por i per donar trascendència a cada moment.

Som davant una reflexió sobre la tortura, una xacra que no és llegenda “el poder té drets”, els cops són permesos, i la vexació i l´agressió són fets amb els quals els humans han de conviure, la por té sentit, el poder te “la pell fina” i “drets” per establir els seus límits.

Una vegada més una recomanació sense reserves.