llibre

La trena

Laetitia Colombani

Traducció Anna Casassas

205 pàg.

ed. Salamandra

18,- euros

Tres dones, tres cultures que acaben feliçment “trenades”. Smita una intocable a Badlapur, l’Índia, té un objectiu: la seva filla de sis anys ha d’aprendre a llegir i escriure, només d’aquesta manera podrà acabar amb fatalitat d’un destí tristement programat, és astuta ha de trencar la inèrcia que lliga als seus a la injustícia en tots els àmbits. Pertany a un món en el qual els que som com ella no tenen drets, on «la violació es un arma de destrucció massiva», les dones poden ser violades per expiar la falta d’un germà. La seva filla també està condenada a la malaltia, tot son deficiències.

Amb na Giulia, la realitat que ¨se´ns presenta ens és més propera, som a Sicília, tot i així també ha de trencar una inèrcia fatal que l’hagues dut a un casament de conveniència per “salvar” una part del patrimoni i evitar la desfeta del negoci familiar. També opta per saltar-se les normes i tirar endavant per allà on no estava previst. De molt petita a escoltat la sentència d’una “avia” molt estimada a qui li agrada massa la llibertat:

“Una dona casada ha de donar explicacions”, diu. “Fes el que vulguis, mia cara, però sobretot no et casis” pàg. 27

També va haver d’escoltar un altra cantarella, aquesta deguda a la seva afició a la lectura:

“No n’hi trobaràs pas cap, de marit, als llibres! exclamava l’Alda” pàg. 28

A Mont-real ens trobem Sarah, una executiva amb un futur programat que no podia fallar. Té tres fills de dos matrimonis, a casa seva també demostra unes qualitats per l’organització impecables; eficient quan cerca ajuda domèstica, res no falla…

Al despatx també ha triat la col.laboradora brillant que serà sutilment utilitzada per ella assolir les fites que s´ha marcat.

Però a Sarah la “traeix” la malaltia, disimula un càncer greu, no està disposta a perdre el ritme de treball, per sort la malaltia no remet, en el seu mitjà és rebutjada… amb la mateixa brutalitat que ella acceptava fins que va ser victima.

Té la valentia de trencar la inèrcia, de fixar prioritats, la salut, els fills, tornarà per “fer justícia”, ella ha canviat de bàndol ara és una dona estigmatitzada, ja no serveixen les mentides i el cinisme.

Letitia Colombiani (1976), LA TRENA ha estat un èxit de vendes, de vegades ens malfiem de les llistes del “més venuts” en aquest cas som davant d’un llibre que s’ha de fer arribar als lectors sense cap dubte, una vegada més una recomanació sense reserves.