"El tramvia groc" de Joan F. Mira

El tramvia groc

Joan F. Mira

333 pàg.

“La meua petita persona, la meua vida i la meua memòria, com la vida i memòria de tots els humans, no es pot entendre sense una geografia concreta, amb molts segles d’història acumulada, d’història humana i d’història natural” (pàg 72).

…”Cada generació humana s’equivoca si viu només en un present sense substrat ni substància”... (pàg.75).

Tenim a les mans unes memòries que són per al lector font de plaer literari i coneixement profund. Mira ens explica amb erudició els orígens de la terra que l’acull, ens parla de tots els que l’han viscuda i que han estat protagonistes de l’indret tal i com ha arribat fins a nosaltres.

Un immens hospital al centre de la ciutat, fundat per un frare emprenedor al s.XV. La perfecció de l’horta, l’art del conreu, les peripècies d’un avi que ho va perdre tot i d’aquesta manera va fer més ric el Senyor. Els seus fills van resultar treballadors i molt intel·ligents i van saber generar riquesa per altres vies. El somni “revolucionari” de l’avi d’arribar a ser un gran propietari rural a partir del seu esforç va resultar una utopia.

El pare és metòdic en el seu projecte d’esdevenir granger. Molt devot dels manuals traduïts de l’anglès que ocupen un lloc a la saleta prop dels clàssics juvenils, lectures de les que gaudirà el nostre protagonísta al seu moment, abans ho han fet els seus germans grans; ells són els únics universitaris del barri.

Ens dona a conèixer la relació amb veïns i família, els infinits perfils humans que aviat fem nostres, com el del senyor Manuel, de qui l’infant va aprendre que:... “regar no és un acte banal…” “Qui no respectava en rigor aquests drets del altres, qui furtava una part de temps d’aigua, era tingut per infame i digne de menyspreu” (pàg. 83).

És un privilegi observar als animals de la granja: …”en qualsevol corralet gremial, doctrinal o acadèmic, on no suportaria ser picat però tampoc ser picador” (pàg. 114).

Ens presenta un oficial de fuster, el senyor Toni, un anarquista pacífic que va patir reclusió i a qui aquest fet el va dur a idealitzar l’ofici. Trobem també una llarga llista de personatges que s’aturen entre la porta de casa i la via del tramvia simplement pel privilegi d’observar:

…” com hauria volgut Aristòtil, de formació de l’ànima d’un petit ciutadà” (pàg 258).

Accedir a aquestes memòries, a les Paraules del l’Home, de l´erudit, dites amb naturalitat , amb el saber d’una Gran Persona, ens porten al compromís i al propòsit d’escoltar millor, de saber escoltar per aprendre a estimar.