"Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos" de John Berger

Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos

John Berger

Traducció de Pilar Vázquez

Il·lustracions de Leticia Ruifernández

Pròleg Manuel Rivas

199 pàg.

21 €

Quan tanquem aquest llibre sabem que Jhon Berger, el Mestre, restarà aprop nostre abans de ser desat al prestatge: La veu del Mestre estimat ens acompanyarà durant un temps indefinit, primer gaudint en soledat de la “lliçó” que hem rebut i després compartint fins a l’infinit el nostre goig.

Berger ens ha ensenyat a mirar i a estimar:

“...Mas la tensión y la terquedad de esa resistencia permaneció y permanece todavía, visible entre la nuca y las paletillas. La mayoría de los trabajadores del mundo acarrean ese estigma físico: un signo de cómo la fuerza de trabajo de sus cuerpos les ha sido violentamente separada de la cabeza, la cual no ha dejado de pensar, de imaginar, pero privada ahora de la posesión de los días que les pertenecen y de su energía de trabajo.” (Pàg. 43).

Ens parla de migracions humanes, un mal que produeix dolor i profunda impotència. Ens recorda el mercat d’esclaus al segle XVI, el trànsit de persones, la industrialització i el capitalisme que varen potenciar el “transport” d’homes. Durant la Primera Guerra Mundial es varen patir reclutaments massius, amb el conseqüent desarrelament, avui s´han ultrapassat els límits.

…”Mientras tanto, vivimos no solo nuestras propias vidas, sino también los anhelos de nuestro siglo.” (Pàg. 138).

Aquesta obra ens fa retrobar-nos amb Van Gogh i aprenem també a mirar l’obra de Caravaggio. Ens fa reparar en la bellesa i majestuositat de les estacions de tren, un lloc a mida de les persones, un lloc que ens acull de manera especial, tot i que està construït amb les mateixes pedres que els jutjats o les presons. Sobre els aeroports ens diu:

…”En ellos, la realidad queda siempre eliminada.” (Pàg 184).

Se’ns parla del plaer i del dolor, se’ns diu que hi ha esdeveniments que ens deixen un excedent de dolor i que el do del plaer és el primer misteri.

Assaig, poesia, prosa: Tota la seva obra ens ha fet obrir els ulls i el cor. Aquest darrer llibre és per a mi la gran cloenda i hi tornaré de ben segur per tornar a sentir la veu del Mestre.

Tot és trascendent; la traducció de Pilar Vázquez, que va compartir molts moments amb Berger; les il·lustracions, de Leticia Ruifernández, que el va conèixer l’any 2000; el pròleg, de Manuel Rivas, que acaba el seu escrit dient “Aquí nos vemos”:

…”Lo único que tienes que saber es si mientes o tratas de decir la verdad, ya no te puedes permitir equivocarte en esa distinción…