"L’integrista reticent" de Mohsin Hamid

L’integrista reticent

Mohsin Hamid

Traducció Carles Miró

Pròleg Xavi Ayén

165 pàg

16,50 €

El nostre narrador no és un ancià a qui el pas del temps ha atorgat respectabilitat; ens trobem davant d’un home molt jove al qual la vida, que ha estat viscuda a gran velocitat, l’ha dut a un estat de “gràcia” admirable.

Prové d’un família que fa generacions que es precipita per una espiral de decadència material: Ens diu que en les societats classistes l’estatus es perd a una velocitat molt lenta respecte de les riqueses. És un home brillant, aconsegueix un crèdit que li permet de llicenciar-se en una universitat de prestigi. És seleccionat per un lloc de treball reservat per als millors; ha estat esportista, sap dominar la ment. Com altres joves talents, és ensinistrat en una “espècie de judo mental aplicat als negocis”.

A Manhattan, al metro, el color de la seva pell “solia quedar al mig de l’espectre”.

L’aparença, les relacions, la targeta de crèdit facilitada pels caps, tot plegat li dona un lloc al món, és el millor… El seu cap el recolza.

Viu una passió que l’acompanyarà per sempre, una dona del tot especial:

…”semblava que tenia una existència interna que es mantenia a una certa distància d’aquells que l’envoltaven.” (Pàg 30).

La feina el duu a Filipines, on sembla que assoleix bé el seu paper: Intenta canviar les seves formes d’expressió delicades i respectuoses per les arrogants que suposadament corresponen a un nord-americà. A la seva intimitat, però, la perplexitat és una constant.

L’esfondrament de les torres bessones, la guerra a l’Afganistan, la “pèrdua” de l’estimada, la realitat de ser sospitós a Manhattan, la coneixença d´un home gran i respectuós, un editor xilè que li parla dels geníssers, aquells soldats entrenats per lluitar contra els seus. Les circumstàncies el porten a prendre decisions; ho deixa tot, torna a casa seva i es retroba amb la ciutat que el va veure néixer. Ha passat molt poc temps des de la partida, així i tot, el jove que coneixem és un supervivent savi i amb les formes elegants d’un ancià venerable.

Mohsim Hamid (Lahore, Pakistan,1971) és un autor que no podem obviar, les seves són Paraules del tot necessàries. Aquesta és una novel·la perfecta, ens ha donat a conèixer personatges i situacions que tindran un lloc a la nostra experiència com a lectors.