"El parc" de Sergei Dovlatov

El parc

Sergei Dovlatov

Traducció Miquel Cabal

Labreu edicions

129 pàg

17 €

Som davant una obra que ens trasbalsa, ens emociona i ens pot dur a un somriure, per un moment considerem que hem de deixar de banda totes les lectures i rellegir els Dovlatov que han precedit al que tenim a les mans, hem de trobar el moment no podrem deixar de fer-ho.

Alikhànov, ja feia temps que va reconèixer que el que l’unia a Tania, la seva dona, no “era amor, era el destí…”

“Érem pobres, discutíem sovint. La cassola, plena de crispació mútua, feia xup-xup a foc lent…” pàg. 62

L’any 1977 les circumstàncies obliguen al periodista Boris Alikhànov a fer de guia al Parc Puixkin, troba allotjament en una casa del tot inhabitable, ens presenta a dos companys, Mitrofànov “un geni del coneixement pur” amb qui també es donaven les característiques bàsiques del dropo… amb els anys els metges van donar una resposta científica, patia una atrofia absoluta de la voluntat. L’altre col·lega Pototski, un bergant capaç d’ensarronar sense miraments els turistes, per 30 copecs els conduia a l’indret a on es trobava la tomba autèntica d’en Puixkin… tot envoltat d’un “misteri” que calia respectar, ell ja havia dit prou, en un altre moment en Pototski, es defensa, “estic ideològicament sobri…” pag 87.

Alikhànov és sotmès a un interrogatori, que comença amb termes molt durs, com es de preveure, ens diuen que l’expedient del nostre estimat Boris Alikhànov “és més gruixut que el Faust de Goethe”, malgrat tot l’entrevistador esdevé cada vegada més “proper”, pobre home!

…”El seu somriure expressava la imperfecció del món i el pes feixuc de la responsabilitat dels pecats dels altres. Tanmateix, tenia una cara normal i corrent, com un botó de roba interior" Pàg. 118.

“...I jo vaig tornar amb les meves ampolles. A totes s’ hi amagaven miracles…” pàg 126

Dovlatov deixà aquest món quan encara no tenia 50 anys. Potser li passava com al seu personatge B. Alikhànov:

“Tinc un bon motor, però em fallen els frens…” pàg. 56

No puc deixar de relacionar Dovlatov amb el seu traductor al català, quan ens va lliurar el primer llibre ja vaig prometre fidelitat a tots dos, a l’autor, per descomptat, i també partir d’aquell moment a tot allò que ens faci arribar Miquel Cabal, seguir la trajectòria d’un traductor, es una manera més de triar lectures.

Una recomanació sense reserves.