El
paradís són els altres
Valter
Hugo Mae
Il·lustracions
de Joan Miró
Traducció
de Gabriel de la S.T. Sampol
51
pàg.
En
aquesta obra és un infant qui ens ha de mostrar el camí, ens ha de
fer saber que quan ens fem grans podem perdre capacitats que ens
allunyen de la nostra essència. Els anys ens poden fer mal; sembla
que ens demani què els ocorre als adults? Han perdut la
seva capacitat de ser feliços, de sonriure sense por i de riure al
més sovint millor?
Els
dibuixos de Joan Miró i les paraules de l’autor semblen que
guanyen sentit si els podem tenir ahora, la trascendència se’n
multiplica i també ho fa la nostra oportunitat d’aprendre a viure,
el nostre desig de compartir el descobriment. Necessitem oferir els
Dibuixos i les Paraules, permetem-nos a nosaltres mateixos la
ingenuïtat i l’alegria d’un infant, perquè encara hi som a
temps, encara hi són a temps els que ens envolten. No són tan
frequents com pensem les “ferides fatals” de les persones; molts
en poden ser rescatats, més dels que pensem.
La
professora Maria de Lourdes Pereira ens diu en una nota a aquesta
edició:
…”el
concepte d’art que exposen tots dos obeeix a un impuls de
sinceritat devant la vida i un desig d’identificació d’una nova
realitat, més pura i més lliure” (Pàg. 50).
Aquesta
Mestra petita que ens condueix i que ens dona la mà ens alliçona i,
al costat els dibuixos, la Presència de Joan Miró a través de la
seva mirada corrobora allò que la Nina diu: Ens sentim privilegiats
per aquesta oportunitat que ens dona la vida i sabem, també, que res
tindrà sentit si no correm a fer-ho saber als altres.
…”I
inventar alguna cosa bona és millor que acceptar com a definitiva
una realitat dolenta. La felicitat també és preocupar-se només
d’allò que és important…” (Pàg 31).
…”Cadascú
és com és. En haver-nos entès millor, la bellesa compareix”
(Pàg. 22).
Tenim
a les mans quelcom molt valuós, quelcom que ens duu a un esclat de
joia i a una pau profunda que ha d’esdevir compromís.
Valter Hugo Mae ha entrat a la nostra Vida per
quedar-s’hi. Hem d’escoltar el que ens diu per aprendre a
desfer-nos de les “certeses” que ens esborren el somriure.
Donem
també les gràcies a les paraules de Joan Punyet Miró, amb qui
compartim la joia que ens fan arribar aquets dos Homes que
necessàriament s’havien de trobar.
Un
profund agraïment al traductor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario