sábado, 11 de febrero de 2017

"El paradís són les altera" de Valter Hugo Mae


El paradís són els altres
Valter Hugo Mae
Il·lustracions de Joan Miró
Traducció de Gabriel de la S.T. Sampol
51 pàg.

En aquesta obra és un infant qui ens ha de mostrar el camí, ens ha de fer saber que quan ens fem grans podem perdre capacitats que ens allunyen de la nostra essència. Els anys ens poden fer mal; sembla que ens demani què els ocorre als adults? Han perdut la seva capacitat de ser feliços, de sonriure sense por i de riure al més sovint millor?

Els dibuixos de Joan Miró i les paraules de l’autor semblen que guanyen sentit si els podem tenir ahora, la trascendència se’n multiplica i també ho fa la nostra oportunitat d’aprendre a viure, el nostre desig de compartir el descobriment. Necessitem oferir els Dibuixos i les Paraules, permetem-nos a nosaltres mateixos la ingenuïtat i l’alegria d’un infant, perquè encara hi som a temps, encara hi són a temps els que ens envolten. No són tan frequents com pensem les “ferides fatals” de les persones; molts en poden ser rescatats, més dels que pensem.

La professora Maria de Lourdes Pereira ens diu en una nota a aquesta edició:

…”el concepte d’art que exposen tots dos obeeix a un impuls de sinceritat devant la vida i un desig d’identificació d’una nova realitat, més pura i més lliure” (Pàg. 50).

Aquesta Mestra petita que ens condueix i que ens dona la mà ens alliçona i, al costat els dibuixos, la Presència de Joan Miró a través de la seva mirada corrobora allò que la Nina diu: Ens sentim privilegiats per aquesta oportunitat que ens dona la vida i sabem, també, que res tindrà sentit si no correm a fer-ho saber als altres.

…”I inventar alguna cosa bona és millor que acceptar com a definitiva una realitat dolenta. La felicitat també és preocupar-se només d’allò que és important…” (Pàg 31).

…”Cadascú és com és. En haver-nos entès millor, la bellesa compareix” (Pàg. 22).

Tenim a les mans quelcom molt valuós, quelcom que ens duu a un esclat de joia i a una pau profunda que ha d’esdevir compromís.

Valter Hugo Mae ha entrat a la nostra Vida per quedar-s’hi. Hem d’escoltar el que ens diu per aprendre a desfer-nos de les “certeses” que ens esborren el somriure.

Donem també les gràcies a les paraules de Joan Punyet Miró, amb qui compartim la joia que ens fan arribar aquets dos Homes que necessàriament s’havien de trobar.

Un profund agraïment al traductor.




No hay comentarios:

Publicar un comentario