El arte de la fuga de Vicente VALERO

El arte de la fuga

Vicente VALERO

Editorial Perifèrica

És com si l’autor ens parlés mentre caminem al seu costat, fent ús de la seva erudició de manera natural, com una forma de ser, com una forma de compartir el saber tot mirant els ulls de qui l’escolta meravellat.

Assistim a tres períodes de la vida de tres grans poetes, tres poetes fonamentals els quals molts vincularem sempre a l’obra de VICENTE VALERO. Vivim el darrer alè de SAN JUAN DE LA CRUZ al convent d’Úbeda on és assistit pels frares en el seu traspàs. Gràcies a les paraules de Valero ens trobem amb la necessitat de tornar a l’obra del místic.

Compartim camí amb Friederich Hölderlin; la prosa perfecta de Valero també ens duu a aprofundir en la seva obra, conèixer l’autor, apropar-nos tant com no ens podíem imaginar: ... un deseo de olvidar y de ser olvidado, la pureza de la locura, una hoguera donde quemar con ira las llamas del presente...

Som amb Pessoa aquell vespre del 8 de març de 1914, assistim al "naixement" d’ALBERTO CAEIRO, hem estat al costat del poeta en els moments que precedien el gran esdeveniment.

Vicente Valero és el mestre, l’erudit senzill, l´home savi que tria per a nosaltres les paraules, que contrueix les frases que voldríem retenir per a sempre; per a molts de nosaltres haurà estat fonamental aquesta classe magistral rebuda a cau d’orella, mentre caminàvem al seu costat.

Un cop més, una recomanació sense reserves, una obra a la qual tornarem i amb la que haurem enriquit el nostre coneixement del tres poetes.