"Pietra Viva" de Leonor de Recondo

PIETRA VIVA

Leonor de Recondo

Traducció Lluís Maria Todó

Editorial Minúscula

L’autora, filla d’escultor, té el record de vacances a una cantera de la Toscana. A la novel.la ens presenta un Michelangelo Buonarroti de 30 anys, al 1505, quan passa uns mesos a Pietra Viva triant les pedres que necessitarà per dur a terme l’encàrrec del Papa Julio II.

Presenciem la més profunda intimitat de l’artista, la mort d´un frare jove, del qual li és permés de fer-ne la disecció. Els records de la pròpia infantesa, la mort de la mare... Les lectures, les cartes que escriu al prior del convent de Roma i, el més important, les relacions que estableix a Pietra Viva: Els picapedrers, els tractes amb els capitans dels vaixells que han de dur el marbre a Roma; Maria, la dona que li dóna allotjament i que aviat se n’adona que al seu hoste li ha de respectar el silenci; els amics Topolino i Cavallino i, sobretot, el nen Michael; també la seva germana, una adolescent que en quedar orfa se sent una dona amb el dret d’increpar el Mestre que ha ofès el seu germà petit… En fi, La Vida a un poblet de la Toscana, la vida a una cantera on els rigors de la natura fan que la mort sigui un fet tristement quotidià.

Aquesta és, sens dubte, una gran obra d´una dona excepcionalment brillant, LEONOR DE RECONDO (1976) violinista molt reconeguda i, afortunadament, també escriptora. Al 2010 ed. Minúscula va publicar La Grâce du cyprès blanc i pròximament ens farà arribar Rêves oubliés.

Aquesta lectura m’ha fet fidel a l’autora i crec que molts altres lectors també tindran aquesta certesa en llegir-la..

Gràcies a PIETRA VIVA ara la meva imatge de Michelangelo serà a la cantera: fa la sensació que, a la soletat i el silenci de la muntanya, i amb la relació amb les persones sàvies i sencilles que el tractaven com a un igual, ell trobava una forma de plenitud.

Una vegada més, una recomanació sense reserves.