La vida és estranya de Valentí Puig
editorial PROA - Col.lecció A TOT VENT
Sempre costa trobar paraules per excusar les nostres llacunes. A l'any 1993, tot preparant un viatge a Irlanda, vaig llegir per primera vegada Valentí PUIG, DUBLIN, de la col.lecció "Las ciudades" (ed. Destino). És un llibre que, com a llibretera, he recomanat moltes vegades.
Per sort, m'he retrobat amb l'autor gràcies a LA VIDA ÉS ESTRANYA: Una novel.la històrica impecable que arriba fins al 2014, que ens parla de Catalunya i de Barcelona. Dóna llum per ajudar-nos a esbrinar la realitat que hem de viure i que no resulta fàcil d'entendre… Potser és que no ens correspon, com a protagonistes, fer judicis del nostre present.
Paulina escriu a la Senyora Regós i així rebem la seva impressió de la Guerra a Barcelona i de les trobades de les dues amigues al Saló Rosa.
L'herborista savi del barri de la Ribera, amic del pare d’Oleguer, un home bo a qui els seus orígens duen a un martiri.
Trobam també la bondat infinita de la dida Casares, una d’aquelles persones que són al món per generar harmonia.
L'avi Regós i la satisfacció que experimenta el lector quan s' assabenta que al seu enterrament no hi va anar ningú…
Na Gina i na Glòria converteixen el dúplex del Turó Park en un pis de Central Park. Aquell genoll seductor de na Glòria - que tant l'ajuda a viure - i Judit, la dona que sap estimar.
Befàs, el "patriota" engarjolat.
A partir d'ara el carrer Petritxol serà el carrer del Senyor Rossend, qui, amb el seu gos i armat d'una pistola per fer callar una dona imposible de fer feliç, desconeix els seus orígens. És el punt oposat d'Oleguer Regós, darrer membre d'una família de passat il.lustre. "Tot decau a una velocitat vertiginosa...": El bisbe ha cedit l'ermita de la Salvació a un psicòleg il.luminat, el gurú Fol.
Som davant una lectura del tot necessària; una lectura amb criteri i rigor: Ens parla del nostre present.
El massover Andreu morirà ric i ofegat per la brutor, atès per una dona que va trobar per Internet i a qui fa hereva del patrimoni que ha comprat al vell Regós.
Quina il·lusió retrobar-te a la bloggosfera...i més amb aquest somriure. Te seguiré ;-)
ResponderEliminarSalutacions
pep (ex-Joan Alcover)