Claudio Magris
Traducció d'Anna Casassas - Editorial 1984
Escrita l’any 1984, en aquesta novel·la Magris ens parla sobre la realitat històrica i els fràgils límits que aquesta realitat comparteix amb el mite.
Un capellà vell i savi que es fa estimar ens diu que d'ell en sabran més els cambrers de la cafeteria on fa anys manté una tertúlia setmanal amb amics de la infantesa que els confessors que l'han conegut al llarg de la seva vida.
Magris ens presenta en Krasnov, oficial tsarista que l'any 1944 viu el miratge, enlluernat pels deliris de Hitler, de crear una nova pàtria cosaca a la Càrnia. Quan reviu els moments compartits amb l'oficial rus, té molt presents els paranys als quals la memòria ens fa caure. Aquest Krasnov, des del seu exili a França i Alemanya, escriu un fulletó on deixa anar tota la seva ideologia fanàtica i la desesperació per la realitat que ha de viure.
Tot i això, quan ens parla d’aquesta novel·la, el vell capellà ens diu:
Potser, tal com passa de vegades, un llibre és més intel.ligent que qui l'ha escrit i després no acaba d'adonar-se del tot el que, en el fons, havia entès de la vida, mentre descrivia un rostre o un capvespre: alguna cosa essencial que li va rajar de la ploma i que més tard no sap o no vol reconèixer.
Un text necessari a les nostres biblioteques: norant-cinc pàgines a les quals tindrem el plaer de tornar moltes vegades.
Gràcies a Ed. de 1984 pel gran encert d'incloure aquest text a la nova col·lecció Incís.
No hay comentarios:
Publicar un comentario