291

 

LLIBRE

 

 

 

EL VAMPIR

John Williams Polidori

Traducció Xavier Zambrano

61 pàgs.

El que més ens fascina és la circumstància que va donar lloc a la creació del relat EL VAMPIR, l'estiu de 1816 John Williams Polidori, metge personal de lord Byron, es trobava estiuejant a Diodatti, Suïssa, en qualitat de metge personal de l'escriptor, els havien visitat Percy Shelley i la seva esposa Mary, reunits els quatre, Byron va proposar el repte que cadascú escrivis un relat de terror, d'aquesta iniciativa informal va néixer Franksetein de Mary Shelley i El vampir de Polidori.

Som davant d'un relat breu, una història explicada de manera magistral, assistim a l'inici d'una relació entre dos homes, el jove Aubrey, un orfe amb una còmoda posició econòmica, uns tutors tenen cura dels seus interessos i els de la seva germana; i lord Ruthven, el primer, un home de mirada neta, la realitat quedava deformada pel seu grau d'idealisme:

"No va trigar gaire a conformar aquell objecte de contemplació al model d'un heroi novel·lesc, fins al punt que només veia el producte de la seva fantasia i no la persona que tenia davant seu." pàg. 12

Pel que fa a lord Ruthven, des del primer moment, el lector sent el neguit que li provoquen les accions que aquest personatge porta a terme, és el retrat del mal, a la taula de joc, es deixa guanyar pels personatges més perversos i té el plaer d'arruïnar a les persones de bondat evident, li produeix un gran plaer que l'adversitat destrueixi les persones.

Els dos homes havien començat un viatge, un d'aquells periples en els quals els joves fan el pas a l'edat adulta; la mala fama de Ruthven, fa que els tutors alertin a Aubrey i li demanin que deixi una companyia del tot perillosa, aquest ho fa, eren a Itàlia, el jove surt cap a Grècia; quan pensa que s'ha alliberat de la nefasta presència, l'altre apareix, mai no ha deixat d'escampar el mal, torna a entrar a la vida del jove; hi ha un moment en el qual Ruthven agonitzant, li fa jurar que mai no dirà tot el que sap d'ell, Aubrey fa el jurament davant d'un home en el seu darrer alè, Ruthven mor, el seu cadàver desapareix, sabem que el malfactor ha protagonitzat una història molt fosca, una noia desapareguda i una família caiguda en desgràcia.

El jove Aubrey, molt trasbalsat, torna a Anglaterra, intenta incorporar-se a la quotidianitat, no té forces, està malalt, no pot acompanyar a la seva germana en la seva presentació en societat, abatut i sense salut, s'assabenta que la germana té un pretendent, fatalment es tracta de Ruthven, ell no pot aturar el curs dels esdeveniments, rep l'amenaça del pervers Ruthven, li assegura que la germana ja ha caigut en desgràcia res impedirà que executi els seus desitjos, arriben a casar-se, surten del país. Aubrey perd la salut i al darrer moment, confessa tot el que sap de Ruthven i la seva vida s'apaga.

No van ser a temps de rescatar la noia:

"Lord Ruthven havia desaparegut i la germana de l'Aubrey havia sadollat la set d'un VAMPIR"

Aquestes són les paraules finals d'un relat magistral, un relat en el qual el lector es posa en alerta davant fets més quotidians, davant un mal més difícil de provar, coneixem algú que experimenta plaer davant del dolor dels altres, aquest ésser és capaç de tot per satisfer les seves necessitats.

El repte i la juguesca que va proposar lord Byron, per fugir de l'avorriment va donar lloc a dos relats fonamentals en la història de la literatura fantàstica, i els autors no eren els que es podia preveure.

Una recomanació del tot segura.

290

 

llibre

 

SOMNIS DE TRENS

Denis Johnson

Traducció Ariadna Pous

132 pàgs.

Denis Johnson, (1949-2017), Somnis de trens, (2002)

En Robert Grainier, és un home d'origen incert, orfe, sense una data concretat que confirmi el seu naixement, a sis o set anys un tren el va dur a casa dels parents que en tindrien cura, va anar a l'escola el temps junts per aprendre les lletres i els números que l'ajudarien a sortir-se a la vida.

Té presents moments determinants del seu pas pel món; quan era molt jove, vivia amb els parents que el varen acollir, un dia que tornava de pescar, va trobar un moribund al bosc, aquest va tenir la necessitat d'explicar un fet terrible que havia marcat la seva vida, la transcendència del moment el va dur a "posar seny". Va treballar als boscos, va treballar en la construcció o reparació de vies de tren, va conèixer la solitud, el silenci, el treball extenuant, va aprendre a conviure amb la natura:

"És només quan el deixes en pau que un arbre et tracta com un amic. Però un cop li claves la fulla, ja li has declarat la guerra." pàg. 27

Va conèixer homes bons i justos, com aquell capatàs, que un dia davant una situació de malaltia, potser un mal mortal, va actuar amb resolució per salvar les vides dels obrers; aquell home, en una epidèmia de grip va perdre els pares i els tretze germans en una setmana.

Quan passava la trentena, i treballava per aquí i per allà va conèixer la Gladys, li va ensenyar un tros de terra que havia comprat i on podien construir una cabana, li va demanar que se casés amb ell i ella va accedir, aviat va néixer la Kate, tenia una llar, treballava als boscos i tornava amb el jornal al costat de la família; fins que el foc va esborrar-ho tot, les va cercar, no estaven refugiades al poble, no va trobar els cossos calcinats, els malsons el van perseguir durant molt de temps, "la Gladys sorgia del paisatge negre de la seva llar"

Va presenciar la mort d'un jove, el net dels Pinkham, va fer costat als avis, després d'aquest fet es convertirà amb traginer, ells li proporcionaran el primer carro i dues egües, conviu amb una gosseta, gràcies a la qual deixarà de parlar sol. Coneixerà una nena-llop, té una visió del final de la Gladys i la nena:

"La Gladys ho havia vist tot, i l'hi va fer saber a en Grainier. A la Gladys la mort li havia robat el futur, i la vida li havia robat la nena. La Kate s'havia escapat de l'incendi." pàg. 93

Ens presenten els boscos immensos del nord-oest dels Estats Units, la vida dels obrers que fan possible el futur, talant boscos i construint les vies, fent que el tren arribi cada vegada a llocs més remots.

Hem conegut un home que "no tenia ni idea de qui eren els seus pares, i no va deixar hereus.", sabem que no s'havia emborratxat mai, que no havia comprat una arma de foc i no havia parlat mai per telèfon.

El seu final va ser tan imprecís com la seva arribada al món, el van trobar a la seva cabana, en la pau i el silenci del bosc, en el tros de terra que havia triat per tenir una llar.

El nostre reconeixement a l'editor per fer possible la lectura, per primera vegada en català, de Denis Johnson, la gratitud a la traductora, les paraules que ens ha fet arribar ens han portat a un moment de lectura sublim; quedem amb el desig de conèixer millor l'obra d'aquest autor, que els seus títols contribueixin a enriquir el catàleg, ple d'encerts, de La Segona Perifèria.

289