299

 

llibre

 

 

FILOSOFIA DE LA MODA.

Textos escollits

Edició i introducció de Rita Rakosnik

Traductors: Anna Carreras, Gemma Vilanova, Eloi Busquets

115 pàgs.

Rita Rakosnik, (Barcelona, 1993) és historiadora de l'art, crítica i investigadora cultural independent. Ens proposa una reflexio, entorn la moda, cita autors que ens han deixat les seves observacions, davant del fet de cobrir-nos el cos, uns tenen cura i li donen tota transcendència, d'altres volen deixar constància de la seva despreocupació davant el fet de vestir-se... La tendència és pensar que cada època té unes característiques úniques, ens sorprèn els paral·lelismes que es donen, quan tenim accés al que han dit autors del s.XIX, perdem, en gran mesura la capacitat de sorpresa davant el nostre present, les actituds de les persones que tenen les mateixes reaccions davant els estímuls pels quals la societat va suggerint els canvis.

Rita Rakosnik, ens dirà davant el fet de vestir-nos:

"En aquest ritual quotidià existeix una esperança quasi màgica: la de recobrir-nos d'una certa sensació de seguretat. Però pensar que la roba ens lliurarà de la vulnerabilitat o que guardarà tots els nostres secrets és d'una candidesa imperdonable. pàg. 17

Sí que apunta un fet particular de la nostra època:

"Els sistemes morals rígids i monolítics han caigut pel seu propi pes i ja no depenem de l'autoritat explícita d'una elit que dictamini el gust i inspiri la imitació." pàg. 26

Ens atrevim a apuntar que el mercat exigeix altres formes de rigidesa.

Giacomo Leopardi, (1798-1837) Dins d'obres morals, (1824)

Ens presenta un brillant i jocós diàleg entre dues senyores, Mort i Moda, la senyora Moda, gosa. qüestionar el concepte d'immortalitat, dirà:

"... he eliminat aquest costum de buscar la immortalitat, i també de concedir-la en el cas que algú se la mereixi."

"... amb aquesta intenció t'he estat buscant, i em sembla oportú que a partir d'ara no ens separem, perquè acompanyant-nos sempre ens podrem consultar l'una a l'altra segons els casos, i prendre més bones decisions..."

Mort: "Dius la veritat, i això és el que vull que fem." pàg. 37

Théophile Gautier, (1811-1872) Sobre la moda, (1858)

Fa una observació que ens ensenya a apreciar amb més rigor:

"... s'ha de tenir la sensació que un home és elegant, sense recordar després cap detall de la roba que duia."

Oscar Wilde, (1854-1900), Filosofia del vestit, (1885)

Wilde, amb la seva impietat i rigor habituals:

"¿Què és una moda en el fons? No és altra cosa que una forma de lletjor tan intolerable que l'hem de canviar cada sis mesos!" pàg. 57

Enumara flagel·lacions, que les persones addictes a la moda han patit al llarg del temps, aquesta és una de les qüestions, en les quals no s'ha evolucionat cap al sentit comú, en la nostra època ho volem entendre com quelcom superat, no és cert, en l'actualitat, també es malbarata la salut amb finalitats estètiques.

Georg Simmel, (1858-1918), Filosofia de la moda, (1905)

Les seves aportacions tenen una gran vigència, volem diferenciar-nos i alhora formar part del grup al qual pertanyem. Ens presenta un fet històric que ens il·lumina, als s. XIV i XV a Alemanya, es va produir un desenvolupament extraordinari de la individualitat, aquest canvi va excloure les dones, això, les va fer reaccionar cap a unes formes desproporcionades que es va allunyar de l'harmonia, va ser la manera que van triar per "fer-se veure"; al mateix temps, a Itàlia, el Renaixement va donar un impuls a les possibilitats de les dones pel que fa a la seva formació i participació en la societat, això va ser un fet excepcional, i limitat a les classes benestants, doncs bé, ens diu Simmel que no hi ha cap document que ens parli d'extravagàncies en la moda italiana d'aquest període, és a dir, quan les persones troben la satisfacció dels seus interessos en altres àmbits, la preocupació per fer-se notar va pasar a segón plà.

El nostre reconeixement i gratitud a l'autora, aquest recull de reflexions ha enriquit la nostra mirada.

298

 

llibre

 

 

 

LA CIUTAT ERRANT

Cesc Martinez

105 pàgs.

Cesc Martínez, (Manresa, 1974) La ciutat errant, 2025

"Va venir la guerra. La guerra se'n va anar. El que va quedar no era pau."

La ciutat errant, una reflexió on tot el que trobem és esséncia, l'autor s'adreça als lectors amb una primera nota, ens sentim acollits, ens posa en antecedents, ens diu que no ens presenta una ficció, però es val de ficcions d'altres, ficcions històriques, per acostar-nos a les realitats que van desfilant, per tant, també anotem lectures a les quals tornarem o descobrirem. El primer personatge Sir Raymond Quilter, aviador, un home de gran discreció, un home que va trobar el seu lloc al món en la solitud dels núvols:

"La terra, per a ell, devia ser el record que el lligava a unes condicions de vida (i de socialització) massa rígides. pàg. 11

Ens parla de les grans obres públiques que només tenen el sentit d'enriquir uns pocs, les descripcions d'aeroports sense ciutat a la que oferir els seus serveis, aeroports al mig del no-res que han generat pobresa i destrucció i la perplexitat dels pocs que s'acosten a conèixer la desfeta.

Coneixem amb una àmplia documentació, que dona suport al que ens expliquen, a Pedro Vives y Vich, El General Bum Bum, aquest

"... forma part d'una comunitat d'individus sumptuosos i greus que, discretament, pensen coses sinistres." pàg. 43

Al capítol que titula "Fugir" ens porta a la reflexió de les diàspores dels nostres dies, les persones errants, que guarden una realitat que no poden compartir, que venen d'un lloc que no els podrà tornar a acollir.

Ens presenta als Palmerola-Fonollar, soca noliària de sang, quan ens confonguem amb la multitud que omple el carrer de la Portaferrissa, alçar els ulls cap als balcons que els van acollir, ens portarà al reconeixement als autors que ens ajuden a conèixer la ciutat que ens acull.

Quan la guerra acaba mai no arriba la pau, la Guerra Civil va acabar l'any 1939, quan l'any 1956 va implantar-se La Ley del Suelo es va demostrar que el país no vivia un moment de pau i prosperitat per a tots, això i les tragèdies familiars que afectarien les persones durant generacions, les presons, els perseguits, la por, la por que es transmet, els silencis.

Al final ens ofereixen una Guia de viatge, hem fet cas a l'autor i no hem consultat durant la lectura, però ens serveix per anotar tots els suggeriments que ens ha fet per descobrir o rellegir, Segarra, Sebald, Olga Tokarezuk, Mercè Ibarz...

Som davant d'una recomanació del tot segura.

297