miércoles, 15 de abril de 2026

315

 


llibre

 

 

 


 

 

LA PREGUNTA 7

Richard Flanagan

Traducció Miriam Cano

288 pàgs.



"Potser el passat és això: una invenció que ens permet tirar endavant. Potser el passat és el lloc." pàg. 191


Ens costa definir el gènere de l'obra que acaben de llegir, no és novel·la, no és assaig històric; no només en parla dels seus i de Tasmània, però estan sempre presents, és a partir del que entenem com un compromís amb el món que el va precedir, una anàlisi rigorosa dels horrors de la guerra, ens parla de la "xerrameca absurda dels polítics" el seu és un al·legat constant a la pau, un discurs des de l'ètica més profunda; té com a referència principal la vida dels seus; l'avi Thomas Flanagan, va viure la guerra genocida i la creació d'una societat esclavista, va ser un treballador forçat; el pare presoner en un camp de treball al Japó, va viure fins a noranta-set anys, va transmetre la seva experiència amb serenitat, un home íntegre, algú a qui "no li calia literatura per reflexionar sobre l'univers. La seva ment en tenia prou amb una petita guspira." De la mare ens descriu les mans: "eloqüents", "vives i vitals, volubles i emocionals."


Ens parla de H.G. Wells, (1866-1946) Leo Szilard, (1898-1964), físic hongarès, que va investigar a partir de les novel·les de Wells, obres de referència pel que fa a la literatura de la premonició.


L'autor fa pinzellades de la seva vida, la sordesa que va patir de petit, amb els anys el van curar, però el fet de viure aïllat del món:


"Alliberat de les opinions i convencions imposades pel llenguatge dels altres, el món se'm va revelar en veritats irreductibles que s'han quedat amb mi per sempre més." pàg. 191


Ens parla de la primera experiència de les aglomeracions als carrers de Londres, per algú arribat de Tasmània, del college d'Oxford "on la mediocritat era una virtut anomenada tradició."


Hem compartit amb l'autor la memòria familiar i les circumstàncies històriques que van viure.


Anotem els suggeriments de lectura, tornarem o descobrirem Txékhov, Kafka, Wells, Rebecca West. Una recomanació del tot segura.

viernes, 10 de abril de 2026

314

 


llibre

 

 

 

PUNT D'ARANYA

Nerea Pallares

Traductor Eduard Velasco

216 pàgs.


Sororitat, significat profund: No és només germanor, sinó una dimensió ètica i política per eliminar l'opressió i assolir l'apoderament de totes les dones.


Una desgràcia fa revoltar les dones de Camariñas, la filla de la Lita, María, ha perdut la vida al mar. El pare la va dur, necessitaven el seu ajut, no es va saber enfrontar als tipus pels quals "treballava" i va permetre que la filla embarques, tot havia de ser fàcil, sense risc; el pare atrapat per les màfies, obeint a una inèrcia, homes que executen i després al bar comparteixen l'aventura.


"El fort dels homes del poble era pensar només en ells mateixos. Aquells homes amfibis, egoistes i absents." pàg. 24


Les dones sabien que els guanys d'aquells negocis duien la ruïna en tots els sentits, ells no sabien aturar, no trencaven l'engranatge del qual formaven part.


Les dones del poble, xarxaires, percebeiras, peixateres i conserveres, puntaires, també conreen horts diminuts, són els puntals de les famílies i les comunitats, i per sobre de tot, la vida les ha dut a teixir, amb molta cura, els llaços d'amistat amb les amigues, les veïnes... els marits sempre absents. Aquestes dones de Camariñas prenen el poder, convoquen els ancestres, s'entreguen al ritual i al compromís, només aquesta lluita farà sobreviure a la Lita al dolor que mai l'abondanarà del tot, però li donarà una dignitat, davant María, sempre present, que l'ajudarà a viure.


"Acompanyades de la musicalitat dels boixets, les paraules es podien desfer i fer, el moviment dels fils les teixia i donava forma al caos del món fins a crear les realitats elementals i deixar que les gavines se n'anessin voltant." pàg. 175


I la realitat canvia, les dones fan un gran pas cap a la normalització dels seus drets, fan feines que s'estimen, les volen continuar fent, des de l'honorabilitat i el respecte.


La nostra narradora és Ari, la noia que ha triat el destí a Camariñas per dirigir el museu de les puntaires i fer visites guiades pel poble, una dona que ha passat a formar part de la comunitat, les circumstàncies que envolten la seva arribada l'han dut a prendre partit, ser una més.


Una gran primera novel·la, una reflexió necessària, una traducció excepcional, una recomanació del tot segura.