272

 

llibre

 

 

HOTEL UNIVERSAL

Joan Llinàs Cuadros

204 pàgs.

El món va fer un canvi dràstic, el turisme va entrar a formar part del consum en una bona part d'Europa, de sobte, no viatjaven només les classes més benestants, ho podíen fer famílies que treballaven tot l'any per tenir quinze dies de lleure, per gaudir del mar i el sol a la riva mediterrània; paral·lelament és va produïr el canvi en la societat que els va acollir, aquells persones que durant generacions no havien experimentat diferències significatives en l'evolució social i económica, van aprofitar les oportunitats que la vida els oferia, seguim la petja de tres hotelers, homes com en Jaume que amb la seva companya Cristina, vàren fer possible l'Hotel Universal, ell, com tots els homes de camp d'aquell moment, savien cultivar la terra i construïr, elles van entendre l'hotel com una feina més de parar una casa, es van comportar, com amfitrions dels seus ostes, na Cristina una estrangera que va arribar a l'illa per fer de guia, va quedar encissada pels paisatges i els costums que l'acollirien de per vida:

"... però aquells joves decidiren començar a viure del turisme perque hi havia alguna cosa irreverent i embriagadora en el fet de fer feina en un hotel. Va ser la forma d'aventura que aquells joves se'ls va presentar i no van dubtar." pàg. 38

Viviem un sentiment d'amistat en el sentit més pur del terme, en Biel, el sereno, va patir una calumnia, la societat no va seguir l'afer fins al final, va ser més còmode, seguir considerant culpable a en Biel, va entrar de nou al món laboral a l'Hotel Universal:

"Cadascú és ben seu Bielet", digué en Jaume. "Demà pots començar a treballar amb nosaltres de sereno", replicà na Cristina.

Personatges que venien de fora i que immediatament s'estimaren l'indret que els va acollir com en Ramón. Ens ha agradat conèixer l'astut cuiner Bernardi i la seva preocupació i estima cap al cambre Mateuet.

Als pobles tot era concòrdia:

"Els vells sabien de tot de bon de veres perquè ja havien passat per tot el procés que tu just començaves." pàg. 77

Tot i això, hi ha diferències ben males de pair quan no s'encaixa del tot:

"I és normal, un fill així en aquell moment... o t'amagaven o t'ensenyaven com ho havies d'amagar." pàg 79

"...la meva felicitat seria sempre limítrofa i les meves alegries, pur estraperlo a les fosques." pàg 81

La possibilitat de conèixer personatges del tot inversemblants:

"Gent acabalada però caracteritzats per una senzillesa en la seva forma de viure gairebé minimalista." pàg. 129

Hi ha un moment que dona veu a un antropòleg, un home que viatja sol, observa i analitza, ens ajuda a entendre i ens porta a la perlexitat:

"Quina enemiga més traïdora que és la memòria. Com juga amb nosaltres per fer-nos éssers melancòlics i nostàlgics."

També assistim al ritual del berenar dels tres hotelers que hem conegut, ja grans, amb els diners fets, es reuneixen cada setmana, gaudeixen dels plaers ancestrals del menjar i tornen una vegada més a les seves trajectòries, parlen del futur, del que deixaran als fills, de la perplexitat davant el món que s'obre al seu davant, de la transformació, de la complexitat que ha representat la massificació, ells van treballar molt, van fer bé la feina i no poden deixar als seus fills el mateix model, res no es perpetua, just l'extrem oposat del que van viure les generacions anteriors.

El darrer capítol "Epíleg de rigor" ens presenten un futur que ens porta al neguit, les possibilitats de convivència han canviat, l'ésser humà viu a la seva màxima fragilitat, malauradament tot el que ens diuen ens resulta coherent.

L'autor ens presenta un període de la història de Mallorca que coneixem de primera mà, el turisme va arribar per quedar-se, va haver-hi un primer moment d'una certa harmonia; actualment s'ha imposat arreu el model de "societat líquida", definició de Z.Bauman, els esdeveniments es succeeiexen a una velocitat de vertigen i els vincles humans queden afeblits pel fet d'haver d'assumir canvis constants.

El nostre més sincer reconeixement a l'autor, ens ofereix una reflexió del tot necessària, un text literàriament impecable, una recomanació del tot segura.

271

 

llibre

 

 

 

LA MAUD MARTHA

Gwendolyn Brooks

Traducció Laia Malo

Pròleg Basha Changue

132 pàgs.

Gwendolyn Brooks, (1917-2000), La Maud Martha, (1953)

El llibre que tenim a les mans té el seu origen en un poemari que els editors van rebutjar, l'autora el va transformar en novel·la:

"Explicava les mateixes coses, però d'una forma menys incòmoda i més digerible per a la blanquitud." Pròleg pàg. 8

Ens presenta els seus, els que viuen als marges, els que han dedicat la seva vida a pagar la hipoteca, ens trobem una nena que:

"...volia donar al món una bona Maud Martha. Aquesta era l'ofrena, la mica d'art, allò que no podia sortir de ningú altre." pàg. 25

La seva germana la va advertir ben aviat, si no s'apartava "dels llibrots" no es casaria.

Malgrat els llibres va tenir marit, un noi "negre de pell groguenca", un noi amb consciència del que la vida li havia pres, per a ell Parrington, autor de Els principals corrents del pensament nord-americans, va ser una lectura descoberta a la joventut, la diferència és que hi havia joves per als quals Parrington era com una pilota que van descobrir a quatre anys, cases amb biblioteques on se citava amb naturalitat els autors fonamentals, aquesta gran diferència.

Maud Marta, no perd l'ànim:

"Tenia divuit anys, i el món l'esperava. Per acaronarla." pàg. 43

Coneixem el petit apartament que acull a Maud Martha i el seu marit, disposen d'una petita cuina i un bany al replà, ella farà que aquell sigui un lloc acollidor. Ens dona a conèixer els veïns, la gent de la "kitchenette", amb aquest terme es coneixen els apartament que disposen d'una cuina minúscula, el propietari d'una botiga de queviures i la seva peculiar esposa; el matrimoni format per un barber i la Wilma; la Viota i el seu marit, conductor del camió de la Coca Cola, cada família un món... la senyora Washington que assegurava tenir parentiu "indirecte" amb el primer president dels Estats Units; o la que "encisava els veïns amb aquell guarniment de dona-que-es-lleva-tard". També assistim amb la Maud Martha a un encontre d'intel·lectuals. L'experiència d'haver d'anar a fer feines, l'arrogància de la senyora i la seva sogra, una dona de "pitram eloqüent i furiós", aquelles dones no podien arribar a suposar que la dona de fer feines era un ésser civilitzat.

Ens han situat a mitjans del s. XX, a les perifèries de Chicago, però com ens diu Basha Changue al pròleg:

"...no són històries exòtiques i llunyanes. Són les nostres vides als i des dels marges." pàg. 9

Hem conegut una autora que ens ha permès entrar al seu món, aquest text té molt de biogràfic, G. Brooks, prové d'una família humil, no va anar a la universitat, va escriure des de petita, l'any 1950 va ser la primera autora afroamericana a aconseguir un Pulitzer, també va ser la primera dona negra que va merèixer un càrrec de consultora de poesia a la Library of Congress, una gran intel·lectual i activista pels drets dels seus.

Una novel·la que ens ha captivat, un domini perfecte de la narració, no cau en cap parany, té sentit de l'humor i ens dona a conèixer el moment històric que l'acull. Una recomanació del tot segura.