284

 

llibre

 

 

 

EL SAFARI DELS BINSTEAD

Rachel Ingalls

Traducció Marta Hernández i Zahara Méndez

276 pàgs.

Rachel Ingalls, (1940-2019), El safari dels Binstead, (1983)

Els Binstead, amb prou feines cobreixen les aparences, ella ens és presentada com una mestressa de casa, del tot passiva i convencional, ell, professor universitari, els coneixem en un moment en el qual ell té l'oportunitat de viatjar a l'Àfrica per continuar una investigació iniciada per un col·lega, estudien els mites locals, més concretament el que fa referència a un lleó que té el poder de convertir-se en home, o a l'inrevés...

Els Binstead viuen a Nova Anglaterra, el primer desplaçament serà a Londres, on el professor es trobarà amb el col·lega amb el qual prepararan el viatge. El senyor Binstead, dona per fet que la seva esposa no l'acompanyarà, ella té molt d'interès a viure l'experiència de viatjar a Europa i Àfrica, ho pot fer perquè en el moment dels dubtes, ella rep una herència, que fa possible que viatgi amb el seu marit. Per a ell és una nosa, fa la seva, té aventures amb diferents dones des dels primers moments de casats, un cop a Londres no desaprofita les possibilitats de disbauxa, ignora la seva dona, segueix la forma de vida que tenien a casa; la senyora Binstead, Millie, no perd el temps, volta per la ciutat, va al teatre, a concerts, fa un canvi d'imatge, mentre assisteix a la disbauxa de les "eminències" que l'ignoren.

Arriben al país centreafricà, fan coneixences, la senyora Binstead, Millie, és cada vegada més popular i estimada entre les persones amb les quals està previst que passin el temps que ell necessiti per a dur a terme les seves investigacions; la Millie aprèn a dibuixar, ho fa a un bon nivell, la quotidianitat la té del tot fascinada. Ell es mostra, com sempre, desapassionat, la menysprea com ho ha fet sempre.

Sabem que ella ha tingut des del primer moment del matrimoni una cuirassa que l'ha salvat, ha tingut sempre conscient de les infidelitats i gràcies a una independència de criteri i una capacitat extraordinària ha pogut salvar-se en un matrimoni que mai ha viscut moments d'un convivència acceptable, ella íntimament l'ha ignorat sempre, ha acceptat no tenir fills, no podien néixer d'una relació tan precària; la Millie viu el cas de la seva germana que s'omple de criatures sense consciència del que representa portar éssers al món, ho fa des de la més profunda soledat i angoixa.

Hi ha un moment que parlen d'una dona víctima d'una malaltia nerviosa, la Millie ens dirà:

"... Les persones no són totes iguals. I parlant com a dona que ha lluitat molts anys amb una crisi nerviosa induïda, soc una mica sensible en aquest tema." pàg. 134

"Crisi nerviosa induïda" quina expressió més perfecta, a ella no van aconseguir destruir-la, va ser capaç de mantenir el seu equilibri obviant l'altre, tenint cura de la seva integritat i relativitzant les agrEssions.

A l'Àfrica la Millie coneix l'amor, la plenitud, pren la decisió de deixar el marit.

Esdevé una tragèdia, maten a l'home amb el qual Millie volia refer la seva vida, això és motiu que ens parlin de negocis bruts, per cobdícia, davant la riquesa sense explotar... Hi ha un lleó que, com el cas del mite que estudia en Binstead, és totalment especial, imprevisible... aquest lleó, sembla obsedit amb la Millie, s'acosta al campament, els caçadors estan pendents... A la fi, quan ella viu la desesperació per la mort de l'amant, malgrat estar envoltada de caçadors armats, el lleó és més ràpid, la mata i fuig.

El marit no volia el divorci, ella estava embarassada... un cop morta, com sempre, el professor farà una versió dels fets que la desqualifica i el posa a ell en la posició de "savi" fa uns raonaments del tot fora de lloc, només a ell el complauen, però, com sempre, l'ajuden a mantenir el seu lloc al món:

"El va veure abans que jo -va pensar- i se li va tirar al davant per salvar-me. Sí que m'estimava. No m'hauria pas deixat, tot plegat només era per l'experiència nova i pertorbadora de tenir una criatura i prou; com les depressions que tenia abans, que devien ser per les hormones o una cosa per l'estil." pàg. 252

Hem conegut una dona excepcional, algú amb capacitat per sobreviure al maltractament psicològic, algú que la vida porta a conviure amb un ésser mediocre a qui la posició que ocupa al món el duu a tenir el miratge de veure's com un intel·lectual, quan és un personatge del tot disminuït que només té possibilitats de sobreviure entre iguals. Ella és un ésser molt superior amb capacitat per pensar, per estar sola, per lluitar, per fer amistats, sap reconèixer l'essència de les persones que la vida posa al seu camí.

Una autora excepcional, hem conegut uns perfils humans que queden amb nosaltres i ens ajuden a entendre el món. Una recomanació del tot segura.

283

 

LLIBRE

 

 

 

GLIFF

Ali Smith

Traducció Dolors Udina

234 pàgs.

"...som davant d'un clàssic, les paraules són l'eina que esmicola "el mal" i apel·len allò millor que es pot trobar en les persones.

Una distopia en forma de faula, que té les característiques d'un clàssic, d'un llibre imprescindible que ens duu a una reflexió del tot necessària, un ús del llenguatge que ens fascina i ens porta a fer nostre el text des del primer moment. Dues nenes, són expulsades d'un món on les diferències són cada vegada més grans i determinants, un món on s'exclou els que no encaixen, tot passa molt ràpidament, aquestes nenes, han tingut una mare que les ha ensenyat a pensar, han après a fer un ús del llenguatge molt més enllà del que preveuen els que controlen el sistema, d'una manera natural, les protagonistes, tenen eines que les fan fortes, invencibles.

La nostra narradora recorda unes paraules de la seva mare:

"Per què ens fan sentir transitoris, com si volguessin que ens rendíssim?"

Aquesta mare que sempre les encoratjava:

"Perquè tu ets versàtil, ja tens totes les possibilitats. Això és un regal de Déu, saps? Tu faràs les coses millor, millor que nosaltres. Tots vosaltres ho fareu millor. Ho heu de fer. Algú ho ha de fer."

Coneixem termes com "superalimits" vehicles per delimitar, amb pintura vermella, els edificis a eliminar, o "l'educador" que és el rellotge que porten els nens.

També una manera de nomenar les persones que no encaixen "els no verificables".

Assistim a una conversa entre les dues germanes, diu la Bri a la Rosa:

"De vegades penso que ets una persona molt gran i molt sàvia disfressada de tu, vaig dir.

Gràcies, va dir.

I de vegades, vaig dir, penso que ets la persona més verda i més jove que es pot arribar a conèixer.

Jo soc tots els meus jos, va dir. Soc completa."

El punt àlgid de l'horror i de la coherència del relat el trobem a la pàg. 206 quan ens descriuen un país governat per un tirà, i com aquest esdevé la víctima dels seus actes.

Som davant d'un relat perfecte, ens descriu sense embuts l'horror, el mal no té consistència, sí la força de la veritat i de l'amor, tanquem el llibre amb una esperança que ens omple de forces. Una autora que ja té la fidelitat de molts lectors, a partir d'aquest llibre no la poden deixar de recomanar, de compartir, som davant d'un clàssic, les paraules són l'eina que esmicola "el mal" i apel·len allò millor que es pot trobar en les persones.

282