llibre

 

What do you want to do ?

New mail

 

ELS MEUS DIES A LA LLIBRERIA MORISAKI
Satoshi Yagisawa
Traducció Jordi Mas
162 pàgs.

Jinbo-Cho, el barri de les llibreries i editorials de Tòquio, un paradís de carrers i carrerons on conflueixen, atapeïdes, llibreries com a comerç dominant, també les imprescindibles cafeteries i galeries d'art. Aviat ens trobem immersos en una atmosfera que omple l'espai, voltem i ens deixem seduir per l'escalfor que aporta la lletra impresa.

Som acollits a la llibreria Morisaki, regentada pel representant de la tercera generació de llibreters, Satoru, un home pel que passen els anys sense arrabassar-li quelcom del jove que va ser. Satoru és un llibreter feliç, les lectures i la conversa amb els lectors el porten a la plenitud, el negoci no viu el seu millor moment, però l'estabilitat està garantida, encara que hi ha dies de vendes molt minses, de vegades, amb una regularitat que no es pot predir, té el goig de fer arribar al lector o al col·leccionista una obra antiga o rara que equilibra les seves finances.

Satoru dona aixopluc a la llibreria a la seva neboda Takako, una jove que ha rebut de manera brutal una lliçó de la vida, una decepció en l'amor que la fa trontollar, de sobte ho ha perdut tot, l'amor i la feina, dos puntals que semblaven vitals, no ho eren del tot, a la llibreria Morisaki, la relació amb l'oncle, el vincle que estableix amb la literatura, la connexió amb els lectors i el barri la guariran, trobarà una estabilitat que l'acompanyarà per sempre.

Takako, torna a la seva independència, torna a tenir feina i un sostre per a ella sola; la relació que ha establert amb l'oncle Satoru, amb els llibres i amb l'entorn de la llibreria Morisaki, constitueixen nexes definitius.

Ens presenten la Momoku, la dona que va deixar a l'oncle, tenia els seus motius, necessitava soledat per a tenir cura de les seves ferides, després tornarà al costat del marit, na Takoku participa de records i secrets d'aquesta dona enigmàtica.

Els llibres com a centre de la vida de Satoru, també ho seran per Takoku, un llibre serà el pretext que la portarà a il·lusionar-se, a mirar als ulls al jove que fa temps que espera que es faci el miracle de trobar-la de nou.

Els dies a la llibreria Morisaki han estat el bàlsam que ha guarit a Takoku, sempre tindrà on tornar, nosaltres hem gaudit de l'atmósfera del barri dels llibreters i hem conegut perfils humans que ens acompanyaran.

rellegir 227

 

What do you want to do ?

New mail

LLIBRE

 

What do you want to do ?

New mail

SOY MILENA DE PRAGA
Monika Zgustova
166 pàgs.

Milena havia perdut la mare a setze anys, vivia amb el pare, un metge de prestigi, formava part de la classe privilegiada de la ciutat; molt jove s'enamora d'Ernst Pollak, el pare no aprova la relació, ella és rebel, a la fi, el pare considera que ha de viure l'experiència d'aquest matrimoni, es casen, després de la cerimònia, parteixen en tren cap a Viena, a l'estació, quan baixen del vagó privat, ell la deixa envoltada de maletes, Milena no entén el que està passant, ell li diu:

"Sí. Y no hagas más preguntas, ya sabes que los inquisidores no me gustan." pàg. 20

Milena té vint-i-un anys, i emprèn l'aventura de sobreviure, comparteixen les parets que els acullen, han dividit l'espai, les seves vides transcorren en paral·lel, ell té una feina i moltes relacions socials, ella ha de cercar la manera de sobreviure. Sap que l'escriptura serà el centre de la seva vida, comença a fer col·laboracions a la premsa, forma part de la societat que fa vida als cafès, als cafès on es troba amb el bo i millor de l'intel·lectualitat europea; ella no és ningú, no la coneixen, per primera vegada a la vida ha d'afrontar penúries econòmiques, escriu, és el seu mitjà de vida i la seva vocació. Coneix a Kafka, comença a traduir al txec la narració El fogonero l'estreta relació amb l'autor, els porta a l'enamorament, ella tradueix i escriu a la premsa, cada vegada amb més seguretat, la traducció és per a ella una tasca del tot transcendental:

"Vivía para la traducción, todo lo demás me parecía poco, y solo esperaba sentarme por la noche bajo la luz amarilla de la lámpara i dejarme llevar por el insólito mundo de Frank..." pàg. 51

"...La traducción es la forma más profunda de leer." pàg. 80

La correspondencia amb Kafka es converteix en el centre de la vida dels dos, Milena ens diu "la correspondencia era mi consuelo", mentre el marit, sempre absent "...hacía todo lo posible por aplastar mi confianza innata en mí misma..."

No té diners, sent la necessitat de comprar-se un vestit i recuperar la seva imatge, per això roba unes joies, la descobreixen, ha de declarar a la policia:

"¿Y por qué necesitaba un vestido nuevo?
Sufría una crisis erótica.
Esta afirmación escandalizó a algunos, divirtió a otros. Pero vivíamos en una época en la que la sociedad vienesa leía a Freud con respeto y mi declaración funcionó." pàg. 40

Torna a Viena, un segon matrimoni, té una filla, recupera la relació amb el pare, escriu a la premsa, la decep que en el diari, de més prestigi de la ciutat, li ofereixen la secció que va dedicada a les dones, això és una vexació, però ella accepta i dona dignitat al suplement que dirigeix, s'envolta de col·laboradores de confiança i treu un profit excepcional d'aquella oportunitat, "Mi columna seria emancipadora, lucharia por la igualdad de la mujer..."

Viu la guerra a Praga, cada vegada amb més compromís, amb la màxima eficiència, organitza la fugida de moltes persones, no té por, no té cura d'amagar les publicacions clandestines... l'onze de novembre de 1939 és detinguda, comença el final, en tot moment dona mostres de la seva autoritat moral; coneix la que serà una amiga, Margarete Buber-Neumann, per ella arrisca la vida i se'n surt, ens meravella com en les condicions que es troba, s'enfronta amb un cap del camp de concentració, Randohr, un personatge sinistre al qual aconsegueix reduir amb la força de la seva convicció, aquesta conversa salvarà la vida de l'amiga. Ella no sobreviu, malgrat els esforços que farà per ella un metge jove, que escriurà al seu col·lega, el pare de Milena, per explicar els intents inútils que va fer per salvar-la, mor als braços de la infermera Hanna.

Monika Zgustova, fa molts anys que es va interessar per la vida de Milena, va cercar informació, va parlar amb testimonis que l'havien conegut, accedeix a correspondències, no només la que va mantindre amb Kafka, visita els camps d'extermini, el resultat és la novel·la que tenim a les mans, una novel·la fonamental per conèixer les circumstàncies que van envoltar la vida de Milena i el període històric en el que va viure, les persones que van passar per la seva vida, formen part de la història que ens ha precedit. Una recomanació sense reserves.

rellegir 226

 

What do you want to do ?

New mail

llibre

 

PENSAMENTS, ARTICLES I ASSAIGS
Oscar Wilde
Traducció Joan Antoni Cerrato
312 pàgs.

Oscar Wilde, (Dublín, 1854-París, 1900)

Aquest recull és una gran aportació al conjunt de les traduccions de l'obra d'Oscar Wilde, un clàssic indiscutible, del qual ara podem accedir a articles i assaigs, precedits per uns pensaments que ens porten a entrar al seu món, agudesa i enginy, una intel·ligència superior, ens emociona i ens compromet, són les paraules d'un home segur, es va deixar dur per l'esteticisme més radical, articles, magistrals en la forma i en el contingut, als quals tornarem moltes vegades, tot és essencial.

Pensaments:

"La societat perdona amb freqüència al criminal, però mai al somniador."

"La moda és una forma de lletjor tan intolerable que cada sis mesos l'hem de modificar."

Articles:

Ens dona detalls del seu viatge als Estats Units Impressions de "Ianquilàndia", amb unes grans dosis d'humor, ens ajuda a reflexionar sobre l'actualitat, es permet fer comparacions objectives, el que ens porta a pensar en les reaccions dels lectors anglesos del moment.

Un savi xinès:

"Quant a l'educació, la vertadera saviesa ni s'ensenya ni s'aprèn. És un estat espiritual que sols aconsegueix qui viu en completa harmonia en la Natura."

El crític artista

"En suma: tot quan és modern a la nostra vida li ho devem als grecs; i tot el que és anacrònic, a l'edat mitjana."

El darrer assaig La veritat de les màscares, aprofundeix en la indumentària, cita a Shakespeare i la seva preocupació per donar coherència a l'aparença dels actors. Observa el panorama a França del moviment "romanticorealista" "del qual Hugo és el pare i el Senyor Zola l'enfant terrible".

Oscar Wilde va ser víctima de la intransigència més brutal executada amb el vistiplau de la llei, el llegat que ens ha deixat és immens, la nostra gratitud al traductor i als editors que han fet possible aquesta publicació que ens porta a reforçar amb èmfasi la nostra admiració per l'autor.

What do you want to do ?

New mail