MADAME
DE TREYMES
Edith Wharton
Traducció Marta Pera Cucurell
126
pàg.
Edith Wharton, 1862-1937, MADAME DE TREYMES,
(1907)
..."La veritat no és una cosa fixa: no es fa
servir per posar a prova les accions, sinó que les accions la posen
a prova, i s'adapta perquè encaixi." Pàg. 21
Enginy,
ironia, perfecció d'estil, un moment de plenitud del tot garantit,
Edith Wharton ens permet observar les relacions entre les famílies
riques arribades dels Estats Units i les elits econòmiques d'Europa;
en aquest cas l'acció transcorre a París, coneixem a una americana
que es va casar amb un noble francès, van tenir un fill, i les
diferències de la parella els van dur a la separació, ella es vol
divorciar, però no vol perdre al fill. El conflicte està servit,
ell forma part d'un clan familiar marcat pel pes de la tradició, el
seu personatge no té gens d’interès, les decisions depenen dels
familiars propers, d'aquest nucli, l'autoritat és Mme. de Treymes,
la germana, aquí trobem a la dona que és tot saviesa i enginy, ens
arriben d'ella paraules carregades d'ironia, domina la situació amb
una subtilesa que ens sedueix, els altres, els americans Fanny
Malrive, la dona que pretén divorciar-se, en Durham, el seu
enamorat, són persones que pateixen la sofisticació que els
envolta, la transcendència de cada detall, la complexitat de les
relacions, tot el que Mme. de Treymes domina a la perfecció,
d'aquesta ens diuen:
..."Era una beutat, si beutat,
en comptes de ser una expressió restringida a la cara, era un
atribut atribuïble a les mans, la veu, els gestos, a la manera de
moure's i a la inclinació d'una ploma. En aquesta aura de gràcia
impalpable..." pàg. 38
La ingenuïtat d'en Durham el
porta a dir:
..."Me'n dona paraula d'honor?.- va
preguntar ell.
La demana a una mentidera? No en tinc! Fixi's en
la lògica dels fets. Quin motiu té per creure's res de mi? I quin
motiu tinc jo per voler-lo afavorir en res? Per què hauria de trair
la meva família en benefici seu? Au, no es deixi enganyar més!
-Ella el mirava amb els ulls espurnejants, amarats de burla, però li
va veure una llàgrima a les pestanyes." Pàg. 125
Una
obra que no podia faltar en el catàleg de Petits Plaers. Un gran
moment de lectura, plaer infinit.
