LLIBRE

 

 

CANVIAR: MÈTODE
ÉDOUARD LOUIS
Traducció Jordi Martin Llovet
259 pàgs.

Édouard Louis, (1992). Canviar mètode, (2021).

"...l'energia transformadora inesgotable que poden produir les infanteses humiliades." pàg. 151
L'autor cita a la filòsofa Eva Kosofsky.

Coneixem l'adolescent que marxa de casa, aquest primer pas es produeix gràcies a la intervenció d'una professora, algú que ha intuït capacitats en l'Eddy que havien de tenir possibilitats de manifestar-se; els caps de setmana torna al poble, és dolorós observar la quotidianitat dels seus on tot són carències, el pare malalt, la tensió permanent, els nervis a flor de pell, televisors sempre en marxa, incomunicació total, alcohol i misèria, la reproducció del dolor per la injustícia social que han patit les generacions anteriors. Coneix l'Elena, algú que l'ajudarà a prendre impuls per materialitzar els primers canvis, és acollit a la casa de la família, hi podrà passar molts vespres, una família benestant, persones que donen prioritat al coneixement i a la cultura, allà viurà la primera transformació, l'aparença, les normes a la taula, música, cinema, teatre... Elena l'amiga, la confident, la protectora, la primera persona de qui rep l'ajuda que serà definitiva. Hi ha una constant a la vida d'Édouard, sempre trobarà suport per avançar.

Arriba Didier, el professor que li permetrà fer el pas cap a París, allà trobarà més persones que li oferiran el seu ajut, ja fa temps que forma part de la comunitat gai, és acollit i recolzat amb encert, ell es marca fites que va assolint, el seu ascens social no té aturador, té amants a les esferes més altes de la societat, viatja arreu del món, coneix el luxe portat a la màxima expressió, ha canviat la seva aparença, ha canviat el nom Eddy-Édouard, ha llegit incansablement, escriu i és reconegut.

Visitarà el pare, de nou la precarietat, l'olor, la pantalla enorme del televisor, la malaltia, la injustícia d'una política que ha obviat a molts per avançar, la pobresa que no han sabut erradicar i que es reprodueix generació rere generació; una dentista de la burgesia parisenca, no entén com a França poden quedar reductes on es permet que un infant no tingui accés a una assistència sanitària que garanteixi la seva salut, hi ha molts professionals il·lustrats, capacitats, per sobre de tot, per ignorar, aquelles realitats que farien trontollar el seu benestar.

Édourd Louis, una vegada més, ens fa arribar el relat de la seva vida, agraïm que ens faci partícips de la seva intimitat, agraïm el valor de mostrar el dolor de la infantesa i la mirada sempre critica.

Una recomanació sense reserves, el nostre reconeixement pel gran encert als editors que ens el van presentar, ens porta a una reflexió sempre necessària.