llibre

 

What do you want to do ?

New mail

 

PEDRES A LA BUTXACA

Kaouther Adimi

Traducció Anna Casassas Figueras

164 pàg.

El primer llibre de l'autora el vaig triar per la garantia de l'editor i la traductora, Les nostres riqueses, un cant d'amor als llibres; a partir d'aquest moment l'autora ja no necessita avaladors, la següent novetat ha estat del tot celebrada, per sort l'interès per K. Adimi s'afiança en aquesta segona obra. 

Coneixem una jove algeriana que viu a Paris, té una formació que l'ha dut a un lloc de treball on es troba còmoda i uns itineraris rituals que la fan sentir-se, també, del lloc que l'acull. Uns companys a la feina amb els quals ha establert relacions cordials, no comparteix amb ells frases fetes i somnis de deixar la ciutat i tornar a la natura, per a ella les paraules són sempre transcendents:

"...L'ascensió social va del camp a la ciutat, de l'aire net a la pol·lució, de la bicicleta al tramvia.· pàg. 31

Al seu país hi ha la mare, la germana, la tradició, la frustració que pateixen els seus perquè és una dona soltera, algú que tindrà dificultats per formar una família, d'altra banda la publicitat del nord d'Europa de manera més subtil també recorda a les dones que el temps passa i la possibilitat de la maternitat té uns terminis... La germana, de petita ja s'entretenia dibuixant vestits de núvia, és una dona que ha crescut adaptant la tradició al seu present i no coneix el dubte. La mare, sempre present a la pantalla del telèfon mòbil. Ella pateix el pes del passat, una adolescència carregada de dolor que no ha expressat:

..."Aquests petits records són pedres a la butxaca, que em fan anar més feixuga. Recorden les penes i els cors encongits." pàg. 112

Té una amiga, amb qui comparteix el primer cafè del matí, Clothilde una dona que diu:

"...la felicitat és un conjunt de petits moments perfectes. M'aconsella que els aprofiti quan es presenten. Ofereixen un sentiment de plenitud. L'aire mateix es transforma. No falta res. Petits moments perfectes..." pàg 74

Aquesta dona "és la llum dels meus matins".

Viatjarà a Alger, patirà l'atmosfera que li farà difícil respirar des del primer moment a l'avió, aquest viatge té data de tornada. Un dia tornarà a Alger "tota sola i no serà cap drama" perquè encara que deixi a la Clothilde, la dona del carrer, amb la promesa del retorn que no farà, s'emporta la força de la seva mirada, la força de la seva confiança en els moments de plenitud.

Una recomanació sense reserves.