Amb èmfasi: recomanacions literàries

 

 

LA VEÏNA DEL COSTAT

Yewande Omotoso

Traducció Àfrica Rubiés Mirabet

304 pàg.

Dues dones coincideixen, en la seva vellesa, en un barri benestant de Ciutat del Cap. L’Hortènsia és negra, això és el primer que ens sorprèn en un mitjà on els privilegis són exclusius dels blancs, na Marion dona plenament la imatge de la posició que ocupa en aquell reducte per a rics que trien mantenir per sobre de tot la seva superioritat per la raça i els diners.

Les dues han tingut l’oportunitat de gaudir de les seves professions, dissenyadora l’Hortènsia i arquitecta na Marion, una arquitecta que ho va ser malgrat les preferències dels pares, una arquitecta seduïda per l’estètica d’Alvar Aalto; la dissenyadora també va ser del tot reconeguda; però el secrets hi són, la vida les va dur a patir ferides fatals, son dones disminuïdes que pateixen la prioritat de fer mal a l’altra com a principi, fer també, de passada, tot el mal que poden, na Marion és profundament racista, un exemple: la seva relació amb la fidel minyona Agnes, de qui no tolera la "felicitat" quan aquesta va consultar a la senyora si encara era a temps d’estudiar, l’altra li va dir que no era possible, que era massa gran, tots els "remordiments" confitats, les duen a una vida difícil de portar.

Tot són secrets, l’Hortènsia és va casar amb en Peter, van estar enamorats, per un temps, es van suportar tota la vida, els sogres la van considerar sempre la pitjor opció que podia fer el fill, un jove brillant, culte, atractiu... aquella negra esquifida no li esqueia gens... però ella no és mou del costat del "seu home" malviu infidelitats, i una vida aïllada sota el mateix sostre... la dona que ens presenten a la seva vellesa és una dèspota, una dona intractable, mal educada, sense amics... a la qual li costa d’entendre la felicitat i la plenitud en els altres.

La vida acosta aquets dos elements, la vida acosta dos receptacles plens a vessar de dolors i de pors que mai no s’han confessat... som testimonis d’aquesta història que acompleix la funció d’ajudar-nos a entendre el nostre entorn, els seus mals són universals... persones minvades per la plenitud.

Una història a la que potser hi tornarem, tot resulta molt quotidià. Un altre encert al catàleg de Les Hores.