llibre

 

 

 

 

 

LA DONA ABANDONADA

Honoré de Balzac

Traducció Josep Maria Pinto

92 pàgs.

Honoré de Balzac, (1799-1850) La dona abandonada, 1832

Els començaments com a escriptor d'Honoré de Balzac no van ser fàcils, a trenta-tres anys quan va publicar La dona abandonada, encara no havia consolidat el seu lloc al món literari de l'època, el reconeixement arriba a partir de les primeres obres que donarien lloc a La comèdia humana, tenen com a referent La divina comèdia de Dante, l'autor ens dona a conèixer tots els estaments socials en diferents novel·les on els personatges principals tenen sempre un lloc a les diferents obres.

L'atmosfera ens atrapa des del primer moment, coneixem al jove baró Gaston de Neuil, al qual els metges recomanen una temporada fora de París, pateix una malaltia "causada per algun excés d'estudi, o potser de vida" quan l'autor ens descriu la societat que acull el nostre protagonista, en molt poques pàgines ens presenta una descripció impecable de les classes benestants de la capital:

"La vida d'aquestes persones rutinàries gravita en una esfera d'hàbits tan incommutables com ho són les seves opinions religioses, polítiques morals i literàries." pàg. 15

El baró de Neuil s'instal·la a la petita localitat de Bayeux, a la Normandia, allà coneixem la societat provinciana que l'acull, és ben rebut per la petita aristocràcia rural, aviat la quotidianitat l'avorreix, s'assabenta que, retirada al seu castell hi ha la senyora de Beauséant, una dona guapíssima, que ha patit un matrimoni desafortunat i una trista aventura amorosa, el baró de Neuil es proposa acostar-se a la dama, després de moltes dificultats aconsegueix ser rebut, és molt jove, i té el dubtes que comporta la seva edat:

"Quan esdevenim prou astuts com per ser polítics hàbils, som massa vells per aprofitar la nostra experiència." pàg. 31

Aquesta primera cita donarà lloc a una relació d'amants que durarà nou anys, tots dos troben la plenitud en la vivència d'aquesta passió. Fins que la mare del baró considera que el fill s'ha de casar, ha aparegut a les seves vides la senyoreta de La Rodière "vint-i-dos anys d'edat, i de quaranta mil lliures de rendes":

"... la senyoreta de La Rodiere, una jove prou insignificant, dreta com un pollancre, blanca i rosa, mig muda, que seguia el programa prescrit per a totes les noies per casar..." pàg. 80

Després d'un intercanvi de correspondència entre els amants, el baró farà el pas i farà portarà a terme que la societat espera d'ell, matrimoni i fills. Mentre la senyora de Beauséant, viu aïllada al seu castell, el baró de Neuil fa el paper de marit que la societat li ha atorgat, però l'amant no deixa d'estar present, torna a acostar-se hi ha una darrera trobada, la relació d'amants no pot començar de nou, el baró no té motius per viure:

"... i si ha ferit mortalment la seva veritable esposa en profit d'una quimera social, aleshores ja cal que mori, o bé que visqui amb aquesta filosofia material, egoista i freda que horroritza a les ànimes apassionades." pàg. 92

El baró de Neuil, pren la decisió de posar fi a la seva vida, la senyora de Beauséant, continuarà reclosa, doblement abandonada i mantenint la seva dignitat d'amant, que s'ha enfrontat als convencionalismes socials, ha triat l'amor més pur.

A la coberta, els editors ens diuen que La dona abandonada és la nouvelle de Balzac preferida per Marcel Proust.

Acabem de fer nostra una història que passa a formar part de la nostra experiència de lectors, una recomanació del tot segura.